Al meu entendre l’amor és la sensació de benestar que es dona dins del nostre cor, així com el desamor seria la falta d’amor que ens tenim i ens crea la sensació de malestar per dins.
Quan ens sentim plens d’aquesta primera sensació de benestar al pit és quan estimem de debò. Sense arribar a aquells moments d’eufòria, que dit de passada són un extrem difícil de mantenir en el temps i que fàcilment ens porten també al seu oposat que és el desamor. En els moments que no ens sabem estimar creem una mancança interior. Per això busquem a fora el que no recordem com generar des de dins amb iniciativa pròpia. Podríem dir que sovintegem l’oblit. També quan ens estimem a nosaltres mateixos en excés podem arribar a complaure’ns tant que es genera un autohedonisme i narcisisme que a vegades no som capaços de detectar, creant una manera de ser que és fruit d’una baixa autoestima, encara que no ens ho sembli, perquè no ens n’adonem i necessitem estar per sobre dels altres per sentir-nos millor, ja sigui per càrrec o per posició jeràrquica dins de la família, feina o amics… Vindria a ser una sensació de domini extern, ja que no sentim la pròpia capacitat interna de generar amor sense dominar els altres.
El vertader amor que ens tenim es genera des de dins i es cocrea amb el de fora, com ara amb persones, animals, paisatges, objectes…
Si per sentir-nos amorosos només sabem estar amb altres persones estem en dèficit amb nosaltres mateixos i se’ns farà més complicada l’existència tant interior com exterior. Sobretot quan estem sols i especialment en etapes de la vida com la vellesa i la viduïtat. També si únicament sabem estar bé en solitud estem en controvèrsia amb el món. Se’ns fa complicat aprendre a donar i rebre i sobretot hi sol haver una mancança en comprendre el que ens envolta. En canvi quan sabem estar bé sols i també acompanyats ens sentirem més autònoms i amb bona autoestima quan les circumstàncies ens hi convidin.
Viure’ns amb amor generant el millor de nosaltres ens ajudarà a estimar-nos i a estimar. A generar converses alegres i a millorar l’estada amb els altres. I fins i tot potser es pot aprendre a descrear les lleialtats i/o imposicions d’un mateix quant a ser millor persona per simplement emprar el baròmetre de les pròpies sensacions interiors. Les que surten del cor i generen aquest estimat i volgut amor que surt de dins cap a fora.
Mentrestant, intentem recordar que la llum és dins nostre per generar la felicitat vital i per estar tots units en ella.
Gràcies! Namasté!
{{ comment.text }}