Osona i el Lluçanès sumen cinc nous arbres monumentals

Nou anys després que es formalitzessin els últims nomenaments, el Departament de Territori de la Generalitat ha declarat 24 nous arbres monumentals, la màxima categoria dins els diferents nivells de protecció d’aquests exemplars únics i sovint centenaris. D’aquests, quatre són a Osona i un al Lluçanès. Es tracta del Cedre d’Encens i l’Avet de Masjoan (Espinelves), el Roure de la Coromina (Sant Quirze de Besora), el Castanyer de les Nou Branques (Viladrau) i l’Alzina Negra de Vilartimó (Lluçà). Osona continua liderant la xifra d’arbres que compten amb aquesta credencial, amb un 10% del voltant dels 250 exemplars que l’exhibeixen a tot el país. Actualment hi ha tres categories per considerar aquests arbres i arbredes d’interès públic per a la seva conservació i protecció: els d’interès local i comarcal, els singulars i els monumentals. Aquesta última qualificació la dictamina la Generalitat seguint uns criteris de mida, edat i interès històric o científic, avaluats per especialistes en botànica. Actualment a Osona n’hi ha una trentena –tot i que en el llistat hi figuren alguns exemplars que ja han mort–. Per municipis, la majoria es concentren a Espinelves (6) i Viladrau (4), seguits de Sant Pere (3), Vidrà (3), Taradell (2), el Brull, Seva, Tavèrnoles, Rupit i Vilanova de Sau. Al Lluçanès ara n’hi haurà dos, a Sant Boi i Lluçà. Al Ripollès són nou, a Campelles (3), Ribes (3), Planoles, Camprodon i les Llosses; i al Moianès, dos més, a Moià i Castellcir. La declaració no afecta el propietari, però sí que perd el dret de tallar-lo o fer qualsevol intervenció en l’entorn immediat que pugui perjudicar-lo. “És un reconeixement important i un incentiu més a l’hora de rebre visitants”, assegura David Masferrer, sisena generació de l’Arborètum Masjoan, la finca de Viladrau que concentra més arbres monumentals del país. La credencial, a més, suposa alguns ajuts puntuals pel que fa als tractaments fitosanitaris o cura de l’entorn. “És important que es reconegui el patrimoni natural del país; un patrimoni que cal conservar i potenciar”, destaca Masferrer. DOS EXEMPLES SIGNIFICATIUS El Cedre d’Encens i l’Avet de Masjoan, a EspinelvesL’Arborètum de Masjoan ha sumat dos nous arbres monumentals, als quatre que tenien actualment. D’una banda, el Cedre d’Ensens, plantat el 1911 per Marià Masferrer. Avui, els seus 50 metres d’altura el converteixen en la conífera més alta de Catalunya; de l’altra, l’Avet de Masjoan, plantat el 1956 per Nicolau Masferrer i que va donar nom a l’espècie autòctona de l’Abies x masjoannis. A la foto, els dos exemplars, amb Ramon Masferrer, David Masferrer i Dan Masferrer, les tres últimes generacions de la nissaga que ha continuat plantant i cuidant la finca. En els últims anys, però, Masjoan han patit quatre o cinc baixes. L’última, un altre cedre monumental que ha mort durant aquest últim episodi de sequera. “El conjunt de l’Arborètum ha patit molt arran d’aquests anys sense pluja, i ara ens trobem en ple procés de neteja i de noves plantacions”, ha anunciat David Masferrer El Castanyer de les Nou Branques, a ViladrauCalculen que pot arribar a tenir 700 anys de vida, però al Castanyer de les Nou Branques de Viladrau el títol d’arbre monumental li arriba en un moment delicat. Fa un any va quedar severament malmès i avui ja només es conserven dempeus cinc de les seves imponents brancades. Arran de l’incident es va delimitar el perímetre –la zona és molt concorreguda pels excursionistes– i l’Ajuntament va córrer a declarar-lo Bé d’Interès Local per mirar d’activar un primer salvavides. Tot just fa uns dies, Ajuntament, Parc Natural i propietari de la finca van signar un conveni per dur a terme una actuació d’urgència. L’objectiu serà reduir el pes de la capçada –amb una intervenció “gairebé quirúrgica”– i reforçar les branques decaigudes o esquerdades. La intenció és poder-ho culminar abans de Setmana Santa, ha explicat l’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu. El mateix Ajuntament, que el 2012 va escollir aquest arbre icònic per identificar el nou escut municipal, pagarà la intervenció. La plena recuperació de l’exemplar, però, requerirà d’atencions periòdiques i, en això, la nova credencial com a arbre monumental pot esdevenir un factor més de control i d’alerta.

Osona i el Lluçanès sumen cinc nous arbres monumentals

Un producte únic i encara poc conegut

El rastre de la pesta al castell de Besora

Esport, tradició i llegenda

La Tuta, la nova geganta ‘boja’ del barri de la Riera de Vic que homenatja el passat adober

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour