A Orís, lluny de la política que va marcar la seva etapa com a alcalde de Torelló, Santi Vivet ha trobat un refugi particular entre prop de 200 escultures vives. El seu jardí és un oasi de silenci dedicat a la cura minuciosa dels bonsais, una passió que combina la natura amb una disciplina gairebé espiritual.
El concepte, segons explica ell mateix, és senzill però exigent: un “arbre ficat en un test” que intenta reproduir la grandesa del bosc a petita escala.
El ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV l’ha anat a conèixer aquest dimarts. L’afició va néixer l’any 1994 durant un viatge a la Xina, tot i que no va ser fins al 2008 que Vivet va poder dedicar-s’hi plenament, un cop tancades les etapes més intenses de criança familiar.
Els inicis, com sol passar en aquest art, van ser un aprenentatge del fracàs: “el primer arbre es va morir, perquè el primer sempre es mor”, recorda amb naturalitat.
Amb l’arribada de la primavera, el jardí viu actualment un moment clau. És l’època del trasplantament, l’únic moment de l’any en què es poden treballar i “pentinar” les arrels per garantir la salut de la planta. La tècnica exigeix un control precís de la saba; cal saber repartir la força de l’arbre, frenant el creixement superior per potenciar les branques inferiors. Un error en tallar una branca pot condicionar l’estètica de l’exemplar durant molts anys.
Dins la seva extensa col·lecció destaca un imponent “yamadori” d’1,05 metres. Aquest arbre, extret originalment del bosc, ha estat transformat radicalment per la mà de Vivet fins a ser irreconeixible respecte al seu estat natural.
Més enllà de la tècnica, els bonsais són per a ell una teràpia de desconnexió absoluta. En contrast amb el brogit del passat, la cura dels arbres li aporta una pau profunda: “quan vinc aquí, no penso en res; estic per l’arbre i m’oblido del món”.
