Els Dolors: 300 anys de l’església que havia començat com a oratori de l’hospital

L’oratori que va veure néixer la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors l’any 1689, ubicat en una de les dependències de l’antic Hospital de la Santa Creu, va anar quedant petit a mesura que augmentava la devoció per aquesta confraria d’arrel laica. Els calia buscar un nou espai. Gràcies a la intercessió i el finançament del canonge Esteve Ferrer, van poder adquirir tres cases a l’aleshores carrer de Queralt i, allà al mig, hi van projectar l’actual església dels Dolors. El 18 de setembre de 1724 es posava la primera pedra; el temple s’obriria quatre anys després. Vic estava vivint, a cavall dels segles XVII i XVIII, un repunt de creixement i una transformació de la seva trama urbana que es traduirà, entre d’altres, en un impuls de noves cases senyorials o la implantació de diverses congregacions religioses. Tot plegat va anar tamisant una ciutat d’estètica barroca, especialment marcada per l’empremta d’una nissaga de mestres d’obres, els Morató. Inici dels actes de celebració dels 300 anys de l'església dels Dolors | Albert Llimós La Congregació dels Dolors també se sumarà a la moda del moment i encarregarà el projecte de la nova església a Josep Morató Soler. Tercera generació de la dinastia, Morató hi assajarà un nou model de planta centralitzada i cúpula concèntrica, molt poc habitual en l’arquitectura catalana de l’època. L’èxit farà que, posteriorment, un seu fill, Josep Morató Sellés, ho reprodueixi tant a l’església de l’Hospital de la Santa Creu com al santuari de la Mare de Déu de la Gleva, amb temples de cada vegada més envergadura. Les obres de l’església dels Dolors culminaran el 2 de setembre de 1728, quan es procedeix al trasllat del Santíssim des de l’oratori de carrer de Sant Pere. A partir de 1760, la capella s’equiparà amb un notable retaule, també barroc, obra de l’escultor Vicenç Real –destruït durant la Guerra Civil i reconstruït fidelment per l’escultor vigatà Jaume Seguranyes–. L’estètica del conjunt acabarà mereixent el qualificatiu de bombonera barroca per part de l’arxiver i historiador mossèn Eduard Junyent. La primera part de la commemoració del 300 aniversari es va fer coincidir, dimecres, amb la data de col·locació de la primera pedra. Es va escenificar amb l’encesa de 300 espelmes i la música meditativa de Frank Seguí. Durant dues hores, unes 200 persones es van deixar embolcallar per aquest “espai únic, de gran espiritualitat”, descrivia Xavier Cervera, actual prior de la congregació, que va reivindicar el paper d’aquest temple “com un referent de pau i recolliment a la ciutat”. Amb motiu de la celebració s’han reeditat 300 exemplars d’uns goigs dedicats a la Mare de Déu dels Dolors d’origen desconegut. La celebració continuarà aquest divendres amb la reedició del singular concert de campanes planes que Mark Pulido ja va protagonitzar el juliol passat. Se n’han programat dues sessions, a les 7 i a les 9, però ja queden poques entrades disponibles. El proper repte de la congregació, la celebració dels 275 anys de la Processó dels Armats, l’any que ve. El “llegat” La commemoració dels 300 anys s’anirà fent de manera “senzilla i pausada” fins al 2028, coincidint amb quatre anys que va durar la construcció del temple. La celebració anirà acompanyada d’un “llegat” en forma de millores a l’equipament, impulsades per l’actual junta de la congregació. Es tracta de les imminents obres de supressió de les barreres arquitectòniques de la porta lateral de l’església i la reserva d’un espai per a la futura habilitació d’un lavabo adaptat.

Els Dolors: 300 anys de l’església que havia començat com a oratori de l’hospital

Sis propostes culturals i de lleure per al cap de setmana

Els pastors neolítics del Cabrerès ja tenien una estratègia de gestió

Editar amb totes les mirades

Mor l’historiador Maties Ramisa

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Dos ferits lleus en un accident a la C-17 a les Masies de Voltregà

Envien a presó l'home que va apunyalar la seva parella a Sant Hipòlit

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Despengen la bandera espanyola de l'Ajuntament de Vic

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia