Camí de tornada

Una granota que es fica a l’aigua saltarà immediatament si la troba molt calenta, perquè sap o si més no reacciona instintivament, ja que no és un bon medi per estar-s’hi. En canvi, si la troba a una bona temperatura s’hi mantindrà tranquil·lament, estarà en el seu àmbit natural, és el lloc idíl·lic per hidratar la pell, perquè no deixa de ser el seu origen, d’on va créixer quan era un capgròs. Si aquesta aigua comença a pujar de temperatura a poc a poc, la granota es va adaptant a l’augment d’escalfor inconscientment i queda estabornida sense activar cap reflex de fugir-ne. Arribarà a quedar cuita, és a dir, no s’adona del que passa i acaba perdent la noció del que passa i la vida. Per ella el seu medi natural es transformarà en una trampa mortal. Això és com, agafeu en pinces l’analogia, si vas a buscar bolets, en trobes, t’animes i l’eufòria comença a manar a buscar-ne més i més. Arribarà un moment que l’esforç, al principi lleu, augmentarà per deixar-nos baldats i dificultarà fer el camí de tornada. Si volem fer una cosa per primera vegada sense preparació, ens podem trobar com la granota que toca l’aigua calenta, fugir-ne corrents, el resultat serà una mala experiència. La conseqüència serà una impossibilitat de fer-ne un costum. Si ens endinsem a poc a poc a una nova experiència, ens sentirem agraïts de provar-ho i probablement hi tornarem. Si, per exemple, hem anat a un àmbit conegut i proper, sense gaires dificultats, i trobem uns quants bolets ens proporcionarà una porta d’entrada a reconèixer l’hàbitat d’on venim. Perquè la natura està plena de regals tot l’any, de fruits que ajuden a diversificar el rebost de casa, de facilitadors per un exercici físic moderat i el benestar emocional, que deriva en descobrir i comprendre que tot apareix quan toca, i no cal posar-hi gaire esforç perquè s’esdevingui un bon costum. Llavors podem sentir-nos la granota que s’està plàcidament dins l’aigua a temperatura ambient, com un fet de plaer i alegria interior. Com és caminar entre plantes silvestres un cop per setmana, com a mínim, per esdevenir una manera de comportar-se habitualment i de fer coses amb sentit. Aquí sorgeix una qüestió que no podem obviar, quan per la raó que sigui volem deixar un costum, ja sigui perquè és un hàbit de toxicitat, aquell que té conseqüències en la manera innata de ser i fer de l’individu, es transforma en un estat de descontrol. El que normalment deriva en una dependència severa que priva de la llibertat, qualsevol de les addiccions que ens puguem imaginar. Però també si el costum és dels bons, com el de caminar una estona cada dia. Cal prendre consciència dels beneficis o perjudicis que s’adquireixen, del lligam positiu o negatiu que generen en el resultat. Per seguir el camí de tornada que facilita deixar anar el que no en convenç, el vincle amb el costum i seguir sentint la llibertat en el que es fa.

Camí de tornada

‘Tormented Souls II’

Estil ‘hygge’

‘Hamnet’, de Chloé Zhao

Productes de proximitat i quilòmetre zero

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

[VÍDEO] Els Bombers busquen l'ocupant d'una furgoneta arrossegada per la riera de Llinars

L'aparadorista de Can Barbany, Patrici Martínez, es jubila després de gairebé 40 anys

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Activada l'alerta de l'Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Mor a 79 anys Mario Valls, últim pastisser de la família de Can Mario de la Garriga

Suspès el judici pel crim del club de tir de Bellulla, a Canovelles