El jardí de Casa Pratdesaba acull dinars de carmanyola els divendres

Addictes a la Carmanyola. Així han batejat el grup de WhatsApp que han creat els mateixos comensals i ara copartícips d’una iniciativa tan afable com singular. Es tracta d’uns dinars de tàper que s’improvisen els divendres al jardí de la Casa Pratdesaba, al carrer de l’Escola, al cor del nucli antic de Vic. La proposta, gratuïta i oberta a tothom, es va estrenar la primavera de l’any passat i ara, amb el bon temps, s’ha reprès. Més que una addicció a la carmanyola, es declaren entusiastes del fet de compartir aquesta estona i de l’entorn que els acull. Anna Alsina, propietària de la casa i veïna del Vallès, ja hi tenia l’hàbit, molts divendres, d’endur-se la fiambrera i dinar al jardí d’aquest immoble que va heretar del seu besavi, l’eminent astrònom Josep Pratdesaba. Un dia hi va convidar una bona amiga, Tuti Cirera, una de les ànimes de L’Estrangera, l’espai de treball creatiu que hi ha al veí carrer de Sant Just, i tot dinant se’ls va ocórrer la idea: “Per què no ho obrim a tothom?”. Dit i fet. El primer divendres de maig de l’any passat convocaven el primer Dinar de Carmanyola de la Casa Pratdesaba. El boca-orella va anar fent la resta. Els àpats es van anar repetint força divendres dels mesos de maig, juny, setembre i octubre, amb una mitjana d’una dotzena de comensals per sessió. Ara ja han estat els mateixos usuaris els que colideren les convocatòries. Divendres passat, amb un migdia gairebé estiuenc, va ser el primer. “Ja teníem el mono”, bromejava Ricard Jordà, un dels habituals. En realitat, al que estan enganxats és a “l’entorn i a la companyia”, destacava Jordi Casadevall, un altre dels incondicionals. I no és per a menys. Aquest jardí penjat d’aires romàntics, amb el campanar romànic de la catedral de postal de fons, convida a la sobretaula. I a confraternitzar. Dos til·lers, dos castanyers d’Índies, un cirerer, un vell plataner i un magnífic boix grèvol els fan d’attrezzo. “El millor són les xerrades que van sortint, aprens a parlar, a escoltar...”, reflexionava Pep Madrenas; “i aquesta sensació de parar una estona, de no fer res, de compartir”, afegia Alsina. Per menjar, cadascú al seu aire. “Avui, estofat de vedella”, anunciava Tarré. “Heu tastat les xips de kale”, mostrava Alsina. A les postres hi ha més picoteig. L’espai funciona de 2/4 de 2 a les 3. Només cal presentar-s’hi amb la carmanyola a una mà i l’esperit obert a l’altra. “Que una persona obri les portes de casa seva per oferir un espai com aquest no té preu”, remarcava Tarré. Alguns ja en són assidus, d’altres tastaolletes ocasionals, però tots en surten encantats. De ben segur que Josep Pratdesaba s’ho mira des del seu cel amb un somriure.

El jardí de Casa Pratdesaba acull dinars de carmanyola els divendres

El 9 ets i uts | Deformacions dels topònims

‘Vull estar amb tu’, dels Catarres, entre les deu cançons en català més tocades a la ràdio el 2024

‘Pedra seca’ de Marc Ballús, una altra exposició del cicle ‘Mirades’ a Vic

Tres Panys de Moià: una companyia de teatre als 20 anys

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després