El Medieval al plat

La cuina catalana va ser una de les grans cuines medievals de l’Europa de la baixa edat mitjana. El coneixement de com es menjava i quins productes es consumien ha arribat als nostres dies bàsicament a través de quatre manuscrits del segle XV i XVI, a banda d’alguns llibres de comptabilitat de cases benestants o fonts literàries que descrivien banquets i esdeveniments. S’hi recull, per tant, la cuina de l’excepcionalitat, la que utilitzava productes que no estaven a l’abast de la majoria de la població. És a partir d’aquests quatre manuscrits que s’han vestit els plats que una desena de restaurants de la comarca serviran aquests dies en el marc de La Prèvia Medieval i del mateix Mercat Medieval. La base de cada plat (vegeu quadre adjunt) ha sorgit d’un treball previ de recuperació de receptes que han realitzat els alumnes de l’Escola d’Hostaleria d’Osona, amb el suport de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme del Moianès i Osona i Creacció. L’any passat, la mateixa escola ja havia preparat per aquestes dates un Banquet Medieval amb plats inspirats en l’època, que van servir al restaurant pedagògic del centre. Ara, però, es tractava d’anar més enllà i ampliar el ventall de propostes, en aquest cas amb l’assessorament de David Colom, historiador i cuiner expert en cuina medieval. “Tots els llibres de cuina medieval estaven explicats d’aquella manera”, apunta Cesc Molera, cuiner i professor de l’Escola d’Hostaleria. Es refereix al fet que els receptaris no especificaven “ni gramatges, ni com preparar cada elaboració”. I aquest ha estat el repte: “Posar-hi pesos, quantitats i aplicar-hi les tècniques actuals de com fer cada plat”. Molera reconeix que entre el mateix alumnat hi havia dubtes dels resultats. “Vols dir que quedarà bé tot?”, es preguntava més d’un quan mirava, d’entrada, els ingredients, sobretot per la presència de gustos especiats i avinagrats. I el resultat els va sorprendre. “Realment han sortit propostes molt gustoses”, apunta Molera, per a qui “ara que ens mirem tant les cuines d’altres parts del món, és molt xulo que també revisem aquest llegat històric que tenim al país”, reflexiona. Entre les receptes que han recuperat hi ha les llenques de formatge, servides com a aperitiu o postres; l’ametllat, una sopa calenta basada en un brou carni i cigrons; o l’anomenat menjar blanc, “que no saps ben bé si era un plat dolç o salat”. Es tracta d’una pasta basada en brou de pollastre i ametlla lligada amb farina d’arròs i rematada amb sucre i espècies. “Va ser la recepta catalana que més es coneixia arreu d’Europa”, apunta Molera. El receptari també inclou mitja dotzena de salses (com l’almadroc, la pebrada, la camellina o la llimonera) i un vi piment, beguda especiada i aromàtica que se servia al final de l’àpat, sovint acompanyada de neules. El dossier es va enviar als restaurants d’Osona Cuina i de l’Associació d’Hostaleria i els que s’hi han sumat han escollit una recepta i l’han aplicada a un dels plats que serviran fins al proper 11 de desembre, per abastar tant els dies de La Prèvia com del mateix Mercat Medieval.

El Medieval al plat

L’Atlàntida vibra en el concert final dels 180 anys de l’EMVic

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter