Invisible

Les infinites rutes que conduïen a la petita ermita d’un vell ermità feien d’aquell lloc un esdeveniment amb presència d’alguna cosa invisible. Es va fer molt concorreguda perquè cada vegada s’hi podia pujar per un camí ben diferent. Tothom es pensava que els havia fet el mateix ermità, però era ben cert que mai l’havien vist treballar i poques vegades caminar-hi, si no era per baixar a la vall a buscar alguna cosa que no la podia fer a la seva ermita, on tenia tot l’imprescindible per al seu dia a dia. La qüestió és que si no era ell que havia fet aquell teixit de camins, qui ho havia fet? Era la pregunta que feien els excursionistes quan anaven a visitar-lo. La resposta sempre era la mateixa: és l’invisible que sempre hi està treballant. L’enigma encara feia que hi pugessin amb més ganes i busquessin per tots els possibles amagatalls. Fins i tot es feien expedicions nocturnes per entrapar el responsable del fet extraordinari. L’ermità, quan es trobava grups nombrosos que no el paraven d’afusellar amb preguntes per descobrir el misteri, sempre els deia: –Tal vegada penseu tenir la fantasia de trobar l’extraordinari. I tan sols no us heu fixat en les coses més simples que us envolten. Llavors, com sempre passa en les històries i en la vida, on hi ha un bon mestre és perquè hi ha un gran alumne. I aquest va aparèixer de l’altra punta de món. Un pelegrí de mitjana edat que en sentir la història va voler visitar l’ermità. Però com que el temps no el preocupava, ni l’ànsia de descobrir-ho l’ofegava, va anar fent els diferents camins. Al cap d’unes quantes hores va arribar al cim i allà, un cop presentat, li va resoldre el que per a molts era un enigma irresoluble. –Hi ha senders que són arranjats per persones per fer-los transitables i d’altres més bonics, amb escales i baranes. Però n’hi ha molts d’altres que segueixen la verticalitat de la zona per anar resseguint el perfil fins al cim, o els que pugen fent voltes per fer-los més planers. Quan un passa per aquests camins, té la sensació que alguna cosa invisible els ha fet possible, però no és res més que fets senzills que cooperen amb silenci. Les seves accions tenen conseqüències, et fan pujar i baixar i mentre en gaudeixes els vas mantenint. –En el vostre cas aquí teniu dos tipus de senders. Els que ha fet l’aigua amb l’erosió fluvial, a la meva terra s’anomenen corriols, perquè són estrets, més verticals i canvien molt sovint. L’altre invisible que us fa camins són les quatre vaques que teniu, que per les seves dimensions i el seu pes aplanen la vegetació, compacten el sòl i, per tant, van molt bé per consolidar els camins, i gràcies a la seva capacitat de resseguir el pendent més pla possible que es van trobant el fan més fàcil de seguir. En molts moments i circumstàncies s’ha d’agrair a tots aquells que no són a primera fila, els que simplement semblen invisibles, que complementen perquè d’altres se’n puguin beneficiar i donar sentit a tot allò que s’esdevé.

Invisible

‘Allium sativum’

‘Stranger Things’ (T5)

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Un nou propòsit

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

La Guàrdia Civil confirma irregularitats a les pedreres de Seva i assenyala una presumpta organització criminal

D’antic convent a flamant aparthotel

Robatoris en un mes a tres de les cinc farmàcies de Torelló

Acaba una llevantada que deixa rius i embassaments amb grans cabals