Caminis per on caminis aquests dies de canvi d’estació, trobaràs un membre de la família Prunus florit. La família està composta per arbres i arbustos que prenen el nom de la prunera, perquè és considerada com l’originària de les altres espècies, entre les quals trobem l’ametller, dels primers a florir; l’aranyoner silvestre, que pots veure a camins i caminets ara ben blancs; a l’hort, un albercoquer, i presseguers estan a punt d’obrir les flors. Si passeges pels carrers de molts pobles i ciutats els trobaràs engalanats amb flors rosades dels pruners bords. Llavors, com que són a tot arreu, apareixerà a la pantalla la gran festa que fan al Japó amb la florida dels cirerers.
Recomano quedar-se per un moment quiet, davant d’un Prunus, com si s’hagués d’establir una conversa. Intercanviar informació sense dir-nos res, si més no d’ell cap a mi. Aquell instant d’observació mútua et concentra a repassar-lo detingudament, dissecció visual del que més destaca. Ara són les flors. Multitud de punts separats que en fan un de més gran, ple de bellesa i efímer. Perquè cal tenir clar que de cop i volta predominarà el verd de les fulles, així que no es pot badar. I en aquest suposat intercanvi de coneixements, indagar en el fet de si aquell simple espectacle de colors té una finalitat visual o va més enllà.
Per l’observador, la floració dels arbres pot ser un moment únic, especial i molt bonic. Per l’observat, és una funció essencial per a la supervivència de l’espècie, reproduir-se és una de les finalitats importants. Primer treu les flors abans de les fulles, perquè altres éssers l’ajudin a pol·linitzar. Alhora és una manera d’estalviar energia, perquè ve d’un temps en què n’ha gastat més del que n’ha produït. Les flors són una mica més sofertes a les gelades que les fulles tendres; si aquestes no han sortit, les flors s’escalfen de seguida perquè aprofiten millor la llum del dia sense ningú al costat.
La necessitat de fer-se veure a través dels colors per esdevenir degudament el simple fet d’una estratègia evolutiva de millora constant. La realització de petits canvis, perquè optimitzar, estalviar i evitar les inclemències del clima no es poden fer de manera sobtada i radical.
Els petits canvis han esdevingut essencials en l’evolució i adaptació en el que som avui. Els Prunus i la seva floració m’han ensenyat a feinejar. En fer la feina que sí o sí ha d’estar feta, en predisposar-me de fer-la el millor possible, perquè esdevingui un connector per ser present i gaudir del que succeeix en aquest precís moment.
Aquest intercanvi m’ajuda a feinejar el meu hort, un temps d’esbarjo per a mi, sense cap mena d’obligació ni, molt menys, pressió, sinó que cada moment d’acció prioritzar el que és essencial perquè cada cosa en el seu moment. Així treballar amb eficiència i sense malbaratar recursos per mantenir el flux natural de les coses. La sostenibilitat ve donada del valor de ser constants. Llavors es pot dir que la natura practica l’eficàcia laboral molt abans que els humans la inventessin.
