La ‘muntanya’ corona el cim

Els homes es fan, les muntanyes ja estan fetes, diu una dita. En aquest cas, ha estat un home qui ha creat la seva particular muntanya; i ho ha fet sobre l’esquelet d’un edifici. Ja fa uns anys que primer els veïns del poble i de mica en mica, i a través del boca-orella, gent d’aquí i d’allà s’aturen a la cantonada dels carrers Onze de Setembre i Puigjaner, de Folgueroles, per contemplar –alguns amb cara de sorpresa, sovint amb admiració– com ha anat prenent forma un dels edificis més singulars de la comarca. El seu constructor, el paleta folguerolenc Josep Jufré, propietari de Construccions Jufré, l’ha batejat com La Muntanya. I el nom fa la cosa. El lent procés d’edificació, que ha patit entrebancs i intermitències, ha arribat ara a la recta final. Amb tot just 17 anys, Jufré ja es va construir la seva pròpia casa, al mateix carrer Onze de Setembre. Quan es va casar i s’hi va instal·lar Isabel Sancho, des del balcó ja no es podien veure els camps de conreu i les serralades de l’entorn. El creixement i urbanització d’aquest sector del poble s’havia menjat el paisatge. Per això, Jufré va comprar el solar del davant i va prometre a la seva dona que li aixecaria ell, una muntanya. La idea es va començar a gestar pels volts de l’any 2000 i s’ha acabat convertint en el “projecte vital” de la parella. Tenien clar que havia de ser un edifici “diferent”, sense “pressions ni normes estrictes”. Superats els primers recels del mateix Ajuntament a l’hora de concedir els permisos, l’any 2011 van començar les obres. No es van voler fixar terminis, conscients que el ritme de l’execució també aniria lligada a la mateixa disponibilitat laboral de Jufré. Gairebé 25 anys després, l’edifici ha acabat responent a les expectatives. De planta irregular, està inspirat en formes orgàniques; alguns hi han volgut veure ressons gaudinians. Sorprèn per la irregularitat de les obertures, de geometria variable, i per una vegetació arquitectònica i natural que juga a entrar i sortir per finestres i balcons. De l’immoble n’han florit des d’alzines, boixos i brucs fins a heures, sàlvies, menta o romaní. L’edifici està recobert per dues pells constructives. Una de funcional, per dins, amb tancaments de vidre; i una d’exterior, que s’està acabant de folrar amb milers de peces de gressite de marbre natural. Entremig hi afloren reclaus en forma de balconets o festejadors que evoquen un autèntic passeig entre balmes, coves i esplugues. L’edifici està partit per una gran llengua de vidre, que per l’exterior prendrà forma d’un gran salt d’aigua. Aquest espai central de distribució irromp com un autèntic avenc entre les diferents plantes. És on també s’hi ha habilitat un ascensor de vidre. Sorprenen, a banda i banda, les dues escalinates de ferro, obra de Pere Selva, ferrer de Sant Boi de Lluçanès. Tot l’edifici és un clam a la línia corba. Cada una de les tres plantes disposa de més de 200 metres quadrats útils. L’edifici també compta amb 15 places d’aparcament a la planta soterrània. Corona l’immoble una gran terrassa, que s’hi accedeix gràcies a una estreta escala que serpenteja l’exterior de l’última planta, com un congost que mor al cim, des d’on, ara sí, s’hi contemplen les muntanyes de l’entorn. Tot l’immoble ha estat equipat amb criteris d’autosuficiència energètica, amb un sistema de geotèrmia per a la climatització, la utilització de materials reciclats, plaques solars o la recuperació de l’aigua de l’edifici. La il·luminació, de leds, també esdevé clau. Sempre indirecta i en les zones de pas, contribueix a articular l’ambient que es vol transmetre. Ara mateix només queda una última intervenció remarcable: recobrir part de la façana d’un ciment rugós –que també s’ha utilitzat en alguns segments de l’interior– que acabarà de confegir un aspecte més “rocós” a l’edifici, creant noves rugositats per simular petites coves o bassals d’aigua entre les roques. “Ara sembla una muntanya massa pelada”, somriu el matrimoni. Tot i que durant el procés de construcció l’immoble ha anat despertant “interès” entre tercers és ara, quan el projecte és a la recta final, que Jufré i Sancho han decidit fer el pas: posar l’immoble per llogar. Al seu parer, seria ideal per acollir un projecte hoteler o de restauració que abastés tot el conjunt, però resten oberts que es pugui independitzar la planta baixa de la resta. Tant la primera com la segona plantes també han estat ideades per funcionar com un espai únic o dividides, a través d’uns tancaments de vidre que oferiran polivalència. La resta d’acabats ja dependran del gust i les necessitats dels futurs inquilins. Sigui qui sigui, haurà de tenir clar que s’endinsen en una autèntica muntanya. “No és només un edifici, és una manera d’entendre l’arquitectura i el poble”, descriu Jufré.

La ‘muntanya’ corona el cim

Crítica de cinema | ‘Modigliani. Tres días en Montparnasse’, de Johnny Depp

Sardanes, llibres i roses: així s’ha viscut Sant Jordi a Vic aquest matí

El so de caminar | Enfortir la concentració

La plaça de Manlleu s’omple de parades per Sant Jordi

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic