“¡Dímelo, Vic!”, deia passat 1/4 de 3 de la matinada de diumenge i desfeia l’eufòria del públic que omplia La Cabra. El públic l’esperava, de fet feia un any que ho feia després del “gran xou”, com el definien des de la mateixa sala, que hi va fer ja el 2023. Una altra part del públic, la que no estava al cas del cartell de la nit, es mostrava sorpresa de l’impacte que tenia aquella dona –a La Cabra n’eren pocs– que havia despertat a moltes persones a través de canals de televisions espanyoles amb la salutació de “con mucha marcha”.
I la marxa, aquest concepte generació X o boomer, desencadenava i desbocava el públic amb el primer dels seus temes propis: La Salchipapa. Abans, però, demanava a part del públic que pugés amb ella a l’escenari per poder fer junts la coreografia, ja que com diu la lletra, a banda de ballar-se a la platja, les festes i els bars, “lo bailan en las discos” al ritme de “Tiki tiki tiki, taka taka taka”.
Després venien moments com el de fer pujar 10 parelles, a qui demanava quin tipus de relació tenien entre ells i a qui feia fer petons abans d’iniciar un ball dels “d’arrimar la cebolleta”; això sí, amb els llums de l’espai apagats i demanant a la resta del públic que encengués els llums dels telèfons mòbils. I seguien les versions amb lletres picants adaptades, com la d’una de les seves últimes adaptacions nadalenques Last Christmas amb fases com “esta Navidad me comeré un pibón i no lloraré por ti amor”. O d’altres d’estel·lars en què s’acabava refregant, literalment, al terra de l’escenari. Temes amb bases pregravades amb la seva pròpia veu, malgrat que cantava per sobre encertant, en alguna ocasió, fins i tot alguna nota.
Un altre dels grans moments va ser una altra cançó de Sabater: Papa Noel lléname el tanke. Ho feia després d’haver dit al públic que “sois la releche” i recordant-los que “soy catalana, lo digo orgullosa” i “¡arriba Catalunya, arriba Vic!”, amb l’ovació conseqüent de la sala, que a aquella hora s’havia dispersat una mica.
I després de versions de Pa tipos como tu de Shakira i Bizarap o Cuando zarpa el amor de Camela, que el públic no es va poder estar d’enregistrar amb els telèfons mòbils, aquella dona que havia despertat a milers de persones durant anys amb “mucha marcha” deia bona nit a un públic que també l’acomiadava a crits de “Leti, Leti!”.
{{ comment.text }}