El treball del ferro per transformar-lo en un material mal·leable ha anat evolucionant amb els segles i a l’actualitat ha canviat totalment, en part per les noves tecnologies i els materials utilitzats. Adrià Noguera, que inicialment es va formar com a forjador, combina aquesta feina amb la de ferrer, i ara es dedica bàsicament a producció industrial en una empresa pròpia que va muntar amb un altre jove soci d’Olost i on treballen cinc persones.
Forjador o ferrer?
Crec que soc més ferrer que forjador, un forjador està molt especialitzat i jo porto força anys treballant serralleria. Potser m’agrada més dir que soc ferrer, ferrer de poble, i fer una mica de tot, com els d’abans, que tant treballaven amb una roda de carro com construïen un picaporta.
Quina formació va tenir?
Vaig anar a l’Escola d’Art de Vic i vaig fer el grau mitjà de forja artística. Però puc dir que la veritable formació la vaig adquirir en tallers, aprenent de la gent que ja portava anys en aquest ofici.
En quin moment es va decidir per aquesta professió?
Quan vaig anar a Vic a estudiar i vaig baixar al taller que l’escola tenia en un soterrani. Allà vaig olorar el carbó i vaig veure aquell foc… Puc dir que em vaig enamorar del fum i de l’olor. I vaig dir: “Això és lo meu”.
Una de les seves primeres obres va ser un dragó metàl·lic que es troba a l’exterior del casal del jovent.
Sí, va ser quan jo encara estudiava i es feia la Festa de les Arts, organitzada pel Dimitri Coppola. Em va demanar que hi contribuís i a partir d’una maqueta que tenia dibuixada vaig elaborar aquesta figura.
En quins altres llocs podem trobar les seves creacions?
A la plaça 1 d’Octubre hi ha una escultura de ferro dedicada als gegants del poble amb motiu d’una festa d’agermanament entre els del Lluçanès i els d’Andorra el 2010. També tinc intervencions diverses a cases particulars, com bancs de jardí, mobiliari interior, làmpades, reixes… tot seguint una determinada línia que vaig mostrar en una exposició aquí al Lluçanès i a partir de la qual em van sortir algunes demandes. Però després la cosa va canviar.
I ja no va continuar amb la forja?
Vaig obrir l’actual empresa, amb un soci, Jordi Nogués. Tots dos veníem del món de la forja artística, però sabíem que si volíem créixer com a negoci havíem d’encarar-ho diferent i per això vam decidir-nos per un taller de serralleria en general, sense deixar de treballar forja si ens ho demanen. Ens hem anat especialitzant en obra pública però també acceptem demandes particulars personalitzades, i fem, entre altres, escales, tanques interiors i exteriors, mobiliari… una mica el que va sortint.
En el seu treball diari quin tipus d’eines i materials utilitza?
Combinem les eines antigues amb les modernes, depenent dels encàrrecs. Per la part de serralleria has d’estar al dia, treballem amb làser, i a la forja també ho hem modernitzat una mica perquè comptem amb una premsa. Tenim les màquines més actuals, una cisalla i una plegadora amb controls de programació que ens faciliten molt la feina. Tot i això, la fornal continua sent un element necessari per a la forja, una tècnica per a la qual també fem servir a vegades un forn de gas que té una temperatura més constant, no et degrada tant el material i no se’t crema. És bo saber-ho utilitzar tot.
Creu que la de ferrer o forjador és una professió amb futur?
Jo crec que no massa. És un ofici que vol horaris amplis i una feina dura a nivell físic i a vegades bruta i no tothom hi està disposat.
Té algun projecte en ment?
Tindria ganes de fer alguna cosa que em definís com a autor. M’agraden les línies simples, el minimalisme, i voldria crear una línia de productes en aquest estil. Però he de reconèixer que tot i que la forja m’agrada molt és difícil viure’n.
{{ comment.text }}