Grans del Lluçanès lidera l’economia de la comarca

Grans del Lluçanès és l’empresa de la comarca amb la facturació més elevada, segons les dades del 2022 del Registre Mercantil, recollides a l’informe d’estructura empresarial que elabora anualment la Diputació de Barcelona. En l’edició de 2024 –amb dades de 2022– s’hi desglossa per primera vegada la comarca del Lluçanès. De fet, la presència d’aquesta empresa a Sant Martí d’Albars fa que aquest sigui el municipi amb la facturació per càpita (un dels paràmetres que analitza l’estudi) més alta (440.080 euros per habitant) de la comarca, seguit d’Olost (48.530 euros per habitant). Són els dos únics municipis que estan per sobre de la mitjana comarcal (31.003 euros per habitant). Prats, amb una facturació per càpita de 13.275 euros per habitant, ocupa la sisena posició del rànquing, només per davant d’Alpens i Sobremunt (on no hi consta cap societat mercantil). El teixit empresarial del Lluçanès consta de 112 empreses que generen un volum de negoci consolidat de 176 milions d’euros i ocupa 708 treballadors. Es tracta, amb diferència, del teixit empresarial més reduït de la província de Barcelona tant en termes de facturació, com d’ocupació o nombre d’empreses. El Lluçanès és una de les comarques amb un major nombre d’empreses petites en termes de xifra de negoci. El 60,7% de les empreses de la comarca facturen menys de mig milió d’euros, quan l’agregat de les comarques barcelonines és del 58%. El domini de l’empresa petita també s’evidencia amb la seva forma jurídica, el 98,2% són societats limitades, el percentatge més alt de la província. Gairebé una tercera part de la facturació del Lluçanès prové del comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (55 milions d’euros), en què destaca l’empresa de comerç a l’engròs de cereals Grans del Lluçanès (47 milions d’euros), amb seu a Sant Martí d’Albars. Els altres dos sectors que facturen més de 10 milions d’euros són paper i arts gràfiques (29 milions d’euros) i construcció d’immobles i d’obres d’enginyeria civil (10 milions d’euros). Aquests tres sectors representen el 57,9% de la facturació comarcal. De fet, són només tres empreses les que fan disparar la facturació de cada sector. A banda de Grans del Lluçanès, es tracta de Rotor Print i Construccions RJ Molas, totes dues d’Olost, on també té la producció Roansa, que no figura al rànquing perquè en el moment de l’estudi estava domiciliada a Vic. Del 2020 al 2021 la facturació comarcal es va incrementar un 6,9%, augment molt inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%). El 2022 l’augment interanual va ser d’un 24,2%, increment molt per damunt del registrat en el conjunt de la província de Barcelona (19,7%). Per sectors, el Lluçanès està per sobre de la mitjana de dependència del sector primari, que suposa un 4,7% de l’activitat. Darrere d’Osona (2.805 euros per habitant) és la segona comarca amb més presència d’aquest sector si es té en compte la facturació per càpita (1.448 euros per habitant). El sector serveis representa un 45,1% de la facturació del Lluçanès; la indústria, el 35,1%, i la construcció, el 15,1%. La majoria de les societats actives a la comarca van ser constituïdes entre 1985 i 1999 (46) o entre l’any 2000 i el 2014 (47). En els darrers vuit anys se n’han creat 16.

Grans del Lluçanès lidera l’economia de la comarca

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

Mig segle ensenyant al Lluçanès

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor a l’hospital el veí de Torelló que van apallissar a casa seva fa 15 dies

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mites sobre la salut que encara molta gent creu

Un camió atrapat a la carretera de la Vola

Rescaten una serp pitó a Manlleu

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”