Pot ser convenient aclarir alguns típics malentesos sobre la meditació-mindfulness ja des del començament.
Primer, meditar es defineix millor com a manera de ser que com una tècnica o conjunt de tècniques. Meditar és una manera de ser, no una tècnica. Això no vol dir que no hi hagi mètodes i tècniques associats amb la pràctica de la meditació-mindfulness. De fet, n’hi ha centenars, i en podem fer bon ús. Totes les tècniques són instruments per orientar-se que apunten cap a maneres de ser, maneres de ser en relació amb el moment present i en relació amb la nostra pròpia ment i la nostra pròpia experiència.
Segon, meditació no és una relaxació amb altres paraules. Això no vol dir que la meditació no estigui freqüentment acompanyada per estats de relaxació i profundes sensacions de benestar.
Tot i això, la meditació de mindfulness és abraçar qualsevol estat de la ment amb atenció plena. Des del punt de vista de la pràctica de mindfulness, qualsevol fenomen intern o extern són tots objectes igualment vàlids per a la nostra atenció si ocorren en el moment present. Cadascun d’ells és una valuosa oportunitat per comprendre i aprendre. És important recordar que la pitjor pràctica és la que no es fa, totes les altres són correctes.
La meditació és realment una manera de ser adequada a les circumstàncies en què un es troba, en qualsevol i cada moment. Si quedem atrapats en les preocupacions de la nostra pròpia ment, en la infinitat de suposicions i especulacions, en aquest moment no podem estar presents de manera adequada o, potser, de cap manera. Allò que diguem o fem o pensem estarà dirigit per alguna idea o pla, encara que no en siguem conscients.
La meditació, i en especial la meditació de mindfulness, no significa donar-li a l’interruptor i catapultar-te cap a algun lloc, ni considerar alguns pensaments i desfer-se’n d’altres. Tampoc no signifiquen fer que la teva ment estigui buida, ni forçar-te a estar en pau o relaxat. És realment un gest cap al teu interior, inclinant el cor i la ment (entesos com una unitat) cap a una consciència plena sobre el moment present tal com aquest és, acceptant qualsevol cosa que estigui succeint simplement perquè està succeint. Tendeix a haver-hi gran resistència per part del cos i de la ment per assentar-se en les coses tal com aquestes són, encara que sigui per un moment. Una cosa que anomenem acceptació.
Així que, des del punt de vista de la consciència, qualsevol estat de la ment ens pot servir per meditar. La ira o la tristesa poden ser tan interessants, tan útils i tan vàlides d’observar com l’entusiasme o el gaudiment i molt més valuoses que una ment en blanc, una ment que no pot sentir, que ha perdut el contacte.
Tots els estats de la ment i els estats del cos són ocasions per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos si som capaços de parar, mirar i escoltar; en altres paraules, si podem connectar amb els nostres sentits i relacionar-nos de manera íntima amb allò que es presenti al camp d’atenció en qualsevol i cada moment.
