Una nissaga de torners i músics

“No hi ha torellonenc ni torellonenca que no conegui aquestes melodies. Tots hem estat petits, les hem sentit i ballat; ens poden agradar més o menys, però si hem de triar un símbol musical de Torelló, seria aquest.” Amb aquestes paraules Gerard Verdaguer, historiador i director del Museu de la Torneria de Torelló, fa referència a les músiques dels balls de gegants i nans de Torelló que es van estrenar el 1902. Ell, juntament amb els musicòlegs Teresa Soler i Rafel Mitjans, han recollit la història que va començar fa 200 anys, quan Francesc Reig va iniciar un negoci de torneria per fabricar instruments musicals. https://youtu.be/3lymis2uBZg?si=gHJXPAFSjYLv3uT2 El recull apareixia en el monogràfic d’aquest any de la festa major i es va presentar davant de prop d’un centenar de persones al mateix museu. Verdaguer, Soler i Mitjans van recordar que pels volts de 1823 Francesc Reig, flabiolaire i cornamusaire, autoanomenat fabricant de música, va engegar el negoci per fabricar instruments musicals. Segons Verdaguer, “l’any passat hauria fet 200 anys de l’inici de la nissaga de músics i torners”, i per això van voler recollir tota la informació que hi havia sobre la família. Detalla que Reig i Ribas, “apassionat de la música”, es delia perquè els seus fills aprenguessin música. I els tres fills –Agustí, Ramon i Joan– s’hi dedicaran. D’aquí, detalla l’historiador, en sortiran tres branques: “Agustí, la dels fabricants d’instruments; Ramon, la dels músics i compositors, i Joan, mossèn, va ser mestre de capella, organista i xantre a Berga.”Possiblement, el fet que Joan Reig visqués a Berga i les visites que rebia del seu nebot, Ramon Reig i Parés, expliquen les semblances entre les músiques de la Patum i les dels tres primers balls dels gegants de Torelló. “Allà hi havia l’oncle, que estava amb tota l’organització de les festes de la Patum”, i els membres de les orquestres “o bé són alumnes de la seva escola o hi ha una relació d’amistat o enemistat manifesta”. L’autor d’algun dels balls de Berga, Serra, de fet, va néixer i morir el mateix any que mossèn Reig i van compartir casa, això els podia haver portat a “inspirar-se”. El ball de gegants és “el que ha transcendit més”, assegura Verdaguer. Reig i Parés hi va començar a treballar a partir de 1898, quan va haver-hi la primera petició a Torelló per adquirir gegants i llúpies. Per la festa major de 1902 es van estrenar, però en aquella ocasió eren els gegants de Sant Joan de les Abadesses els que ballaven i la cobla Bofills qui la feia sonar. A partir de 1908, quan es van comprar els gegants actuals, els van interpretar ells. Entre el 1900 i 1901 també va escriure la música per als pastorets de Pitarra El bressol de Jesús –la versió que es fa a Sant Quirze de Besora i Berga–, i va regalar les partitures al santquirzenc i amic seu Ramon Espadaler Culí. De fet, aquesta versió també es va interpretar durant uns anys a Torelló. La família Reig també ha estat vinculada a les diverses orquestres i bandes musicals que hi va haver sobretot al llarg del segle XIX i XX a Torelló. L’any 1848 els germans Agustí i Ramon Reig Moreta van fundar la primera orquestra documentada del poble, que va funcionar fins al 1880. Sembla que anys més tard es va fusionar amb els Bofills, fins al 1902, el mateix any que Reig i Parés va impulsar la nova orquestra La Protectora Torellonenca. El 1946 es va reorganitzar amb motiu del centenari, però es va dissoldre el 1948, just una setmana abans de fer el centenari. La Protectora va adoptar aquest nom més simple a partir del 1927, i es va dissoldre un any més tard. Naixia llavors la Jazz Band Reig, l’orquestrina Reig-jazz i la Canigó Reig. Diverses formacions que es van anar succeint al llarg dels anys i “han marcat un temps”, segons Verdaguer. A banda, van formar part de l’Orfeó Cirvianum i van crear una escola de música de més de cent anys de vida. Del vessant de lutiers, el musicòleg Mitjans en destaca que “la majoria de flabiols que han circulat per Catalunya, sobretot des de fa 150 anys i d’ús popular, han sortit de Cant Reig”. També subratlla la implicació que van tenir en l’evolució de la construcció d’aquests instruments. A més, van formar part “de l’inici de la recuperació i dignificació del flabiol de cobla, cap a 1980”. Una nissaga que ha marcat un abans i un després en la història de la música a Torelló, i que n’ha deixat marca.

Una nissaga de torners i músics

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

El primer Wagner a Vic

‘Sardana Superstar’, d’Arnau Tordera, tanca a Torelló un any de gira i premis

L’Atlàntida aclama el retorn dels Astrio

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana