Pantalles i botons | ‘Pokémon Escarlata i Púrpura’

Amb l’anunci del llançament de Leyendas Pokémon ZA per a finals d’any, Game Freak s’entesta a allunyar-me de la saga. Penso que des de la sortida al mercat de Pokémon X i Y (2013), aquesta està en decadència per la desídia de la desenvolupadora. El clímax de la deixadesa es va culminar el novembre de 2022 amb Pokémon Escarlata i Púrpura. Gairebé dos anys i mig després, hi continuo jugant amb regularitat. Un exercici de masoquisme fonamentat.

L’argument del joc no té secret. Ets un entrenador/a de Pokémon que ha de completar la Pokédex (composta per 400 criatures) i guanyar tots els combats fins a convertir-te en campió de la lliga de la regió. El magnetisme del joc és que el món (Paldea) està ambientat en Espanya. La capital es diu ciutat Meseta i combina elements de Barcelona i Madrid com les figures gaudinianes, una Sagrada Família de marca blanca o la plaza Mayor. El món, que és obert i extens, té toponímia pròpia de la península Ibèrica com Sierra Napada o Bahía de Cahíz. Us sonen? També hi ha Pokémon made in Spain com l’Smoliv (una oliva), en Lechonk (un garrí) o els toros embolats i els bous a la mar representats per un Tauros.

El protagonista estudia a l’acadèmia Naranja o Uva en funció de l’edició i, des de l’inici, compta amb un Pokémon llegendari a mode de pokémontura per viatjar pel mapa. El joc es divideix en tres camins principals. El més interessant és la Travessa de la victòria, que consisteix a obtenir les vuit medalles de gimnàs dels líders Pokémon. Un clàssic que mai falla i que podem abordar en l’ordre que vulguem.

Els combats, per torns, són més difícils que en altres edicions i es basen en un sistema de fortaleses i debilitats. El foc guanya la planta, però perd amb l’aigua; mentre que la planta eixuga l’aigua. El Camí llegendari consisteix a derrotar cinc Pokémons destructius i gegants, i funciona prou bé, mentre que la Via Stardust, en què has d’assaltar cinc bases enemigues i guanyar els seus líders, és avorrida. La majoria dels combats es fan automàticament i no plantegen cap repte.

Pokémon t’enganxa a la pantalla durant hores, perquè el combat és addictiu, però falla en apartats clau. El tema gràfic clama al cel. Game Freak sap que vendrà jocs com xurros, sobretot als nens; però pels nostàlgics i veterans de la saga, és intolerable tècnicament. No qüestiono l’apartat artístic, però tot i això, el món es veu buit i poc orgànic. Està bé veure els Pokémons salvatges per no empassar-te combats aleatoris, però el rendiment és pobre. Hi ha realentitzacions (caigudes de frames), múltiples bugs (errors), popping (aparició d’objectes del no-res) o desaparició de textures. Seria partidari d’un món més lineal amb zones obertes puntuals que cuidés més els detalls, que no d’aquest despropòsit. TLOZ: Breath of the Wild és gràficament molt superior, tot i ser del 2017.

La terracristal·lització dels Pokémons no reinventa res, tot i fer els combats més estratègics. La història no és de les millors, però no desentona. El lema de la saga és “Hazte con todos”, però aquest haurà estat el meu últim Pokémon si no hi ha un gir radical.

Fitxa tècnica;
Plataformes: Nintendo Switch
Gènere: Rol
Idioma textos: castellà
Format/Preu: Físic i digital: 59,99
Desenvolupador i distribuïdor: Game Freak / Nintendo