‘Reinventar’ la llana d’ovella ripollesa

Alguns dels subproductes que genera un ramat d’ovelles com ara pells i llana han patit un procés de devaluació, abaixant-ne els preus fins a deixar-los pràcticament a zero. Actualment, escorxar un xai surt aproximadament a 10 euros, el mateix preu que fa 20 anys es pagava per una pell. Al voltant de 2010 ja només en pagaven vuit, i avui dia pots considerar-te afortunat si te’n donen més d’un euro, sobretot després de la caiguda del mercat asiàtic que va haver-hi arran de la covid. El ripollenc Miquel Casas ha menat durant anys una petita explotació que intentava autoabastir-se pel que fa al farratge i cereals, va atipar-se de malvendre-les a tractants i es va proposar “donar-li un nou valor a través de la innovació”. Per aconseguir-ho va demanar a l’escorxador que les apartessin sense talls de ganivet, pintades o esparracades. El procés demana salar les pells, per evitar que es facin malbé posant-s’hi mosques i altres insectes. Aleshores porta lots de 20 o 30 pells a adobar, amb Pep Martí, fill d’una adoberia de Vic que segueix practicant artesanalment l’ofici, així com a Jordi Rovira, un altre ripollenc que treballa a Sant Pere de Torelló, per tenyir-les. Moltes pells les venia per a decoració, però com que en produïa més que no pas en venia va pensar en la postvenda o confecció. “La meva primera experiència va ser una manta per a un llit de matrimoni”, explica Casas. Amb el suport d’una dona que es dedica a cosir, va ampliar el ventall amb sarrons de pastor, bosses per a noia, barrets, colls o samarres reversibles. Tot aquest producte es ven en diferents punts de venda, com ara l’Hotel Solana de Ripoll, d’on en Miquel és fill, al Museu Etnogràfic i a establiments de Queralbs i Setcases. La llana és l’altre producte al qual treu suc, juntament amb ramaders de l’Associació de Pastors del Ripollès. Des de 2020, que un cop esquilats els ramats trien la blanca i sense pèl, n’envien un camió amb quatre tones a una fàbrica de Palència, on la renten i la retornen en bales compactades i amb la meitat de pes que s’havia recollit. Moltes d’aquestes les compra l’empresa Hilaturas Jesús Rubio, de Barberà del Vallès, gràcies al seu valor afegit. Un petit percentatge la carden o pentinen i acaba servint per fer els tallers de feltre anomenat “Del ramat a l’escola”, un projecte paral·lel per posar en contacte la tradició de la llana i pastors amb les escoles o col·lectius que s’hi interessen. El bestiar ha agradat sempre a Miquel Casas, perquè el seu pare ja tenia ramats de vaques i ovelles. En canvi, ell va preferir estudiar Geologia, i quan ja havia acabat la carrera va coincidir en el moment que a casa es volien vendre les ovelles, després d’haver-se desprès inicialment de les vaques. Com que preferia quedar-se al Ripollès que no anar a treballar a Barcelona, va quedar-se-les i en va comprar unes quantes més amb la idea de fer xai ecològic. D’això fa 16 anys, i la viabilitat econòmica del projecte l’han empès a quedar-se’n una quarta part –en té cinquanta caps entre ovelles i cabres– i així tornar a invertir papers i convertir la geologia en la feina principal. En cas de poder anar venent pells adobades, o bé els productes que elabora per encàrrec, “ja n’estic més que satisfet”.

‘Reinventar’ la llana d’ovella ripollesa

Quan el rellotge s’atura

Recupereu aquí el programa especial d’EL 9 TV amb els patges reials a Vic

Jocs de taula i Lamine Yamal, entre les joguines estrella d’aquestes festes

Centelles viu una nova edició de la Festa del Pi en honor a Santa Coloma

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Desmantellen una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga

Ayoube Amaimouni, de Vic, fitxa per l'Eintracht de Frankfurt

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Gerard Farrés, davant la retirada del Dakar: "Avui és un dia molt trist"

El grup Costa pren el control d'Esfosa

El Govern treu a concurs un solar a Centelles i un altre a Torelló per construir pisos públics

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Salvaguardar les rouredes de la Plana de Vic