Un escàner gegant

“Serà l’historial mèdic més antic que tindrem a Can Bayés.” Ho deixava anar, amb un somriure als llavis, la tècnica del servei de radiologia en anotar la data de naixement del pacient que jeia estirat a la llitera per sotmetre’s a un TAC (tomografia axial computada). De fet, no era un cos sencer, el que esperava allà immòbil, sinó un bust: el del gegant de Vic, construït el 1862. Aquest agost farà 164 anys. També van passar la mateixa prova diagnòstica el cap de la geganta i els braços de tots dos; i els tres caps de Llúpia: el Merma (1832), la Vella (1862) i el Nen (1900). I després del TAC, els va tocar una radiografia. Va ser la inèdita revisió mèdica a què es van sotmetre dilluns aquestes figures més que centenàries de Vic amb l’objectiu d’avaluar tant el seu estat de conservació com detalls del seu mètode constructiu. La iniciativa partia del taller Statuari, especialitzat en conservació i restauració de figures festives històriques, que lideren Carlos Morillo i la manlleuenca Paula Briones, amb seu a Montmeló. Unes tècniques d’avaluació que ells mateixos ja han aplicat en els processos de restauració del gegantó Llafrefaves de Valls (1764), dels gegants de Vilafranca del Penedès (1831) i dels gegants de la plaça Nova de Barcelona (1900). “Aquests són els quarts que fem”, apuntava la parella, que poc abans de les 8 del matí ja ajudava els membres de la comparsa a preparar les figures per al trasllat. “Hi veig la fesomia dels Gegants Petits del Pi”, exclamava Morillo mentre retiraven les perruques als gegants. De fet, no fa tant que es va saber que les dues parelles van sortir del mateix taller, el del barceloní José Galzerán. Una primera inspecció ocular destapava algunes curiositats, com que l’iris de la geganta ha estat repintat; o que darrere dels seus llavis s’hi amaga una dentadura superior. Entre tots van ajudar a traslladar les figures. Un fet ja prou excepcional: els gegants històrics només surten per la festa major; i els caps de llúpia originals, “gairebé mai”, apuntava Roger Albert, president de la comparsa. El trajecte era curt: només van haver de baixar el carrer Sant Miquel i trencar pel carrer Sant Just, on hi ha l’entrada de les flamants instal·lacions de Bayés Centre. “Per nosaltres això d’avui és com una festa”, es felicitava Clàudia Bayés, gerent de Bayés Salut, després de donar-los la benvinguda. Un radiòleg ja els esperava al servei de diagnòstic. Van ser gairebé dues hores de caps i braços amunt i avall. Les dues proves van permetre viatjar a l’interior de les figures. “Les radiografies ens aporten imatges en 2D que ens faciliten informació de trencaments, afegits i diverses densitats de gruixos per diferent colorimetria”, detallava Morillo. I el TAC “ens proporciona imatges en 3D amb opció a realitzar talls en vertical o horitzontal per estudiar aspectes com els gruixos o la inclusió dels ulls de vidre a les figures, entre d’altres”, afegia Briones. La segona part de l’estudi, ja en seu municipal, va incloure una operació “mínimament invasiva”, amb l’extracció de micromostres de les diferents capes de policromia i dels suports. Tot plegat formarà part d’un “complet estudi tècnic” que dirimirà, “científicament”, l’estat de conservació de les peces, el seu mètode constructiu o els diferents materials. El diagnòstic final, que encara trigarà unes setmanes a concloure, els permetrà deduir “si s’ha d’actuar en algun punt més dèbil”, però també els donarà noves pistes sobre “les maneres de construir dels escultors d’aquella època i les posteriors restauracions”, que en el cas dels gegants “han estat diverses”, anotava Roger Albert, que feia temps que perseguia un estudi com aquest per concretar l’estat de salut d’una imatgeria que forma part del patrimoni cultural i festiu de la ciutat i que, precisament per això, acaben de merèixer la credencial de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Un escàner gegant

De l’ús medicinal al festiu

Una àgora de país

El SEAIA d’Osona Acció Social celebra 25 anys amb una jornada a Calldetenes

Deu anys màgics

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour