Un nou propòsit

Nou anys després d’iniciar una sèrie recomanada pels meus fills, d’aquelles que a infants, adolescents i adults els succeeixen coses extraordinàries i fenòmens paranormals, una història de ficció compartida capítol a capítol durant unes quantes temporades junts davant la pantalla al mateix moment. I ara, després de veure l’últim capítol, he plorat, i no per la sèrie en si, que acaba amb un final esperat, sinó per la història que s’ha construït gràcies a ella. Perquè ens ha sabut mantenir i potenciar les converses a les nostres caminades i, per tant, la nostra relació. Ha estat la porta d’entrada per parlar de temes que preocupaven el nen que s’anava fent gran. Ha potenciat la nostra imaginació i creativitat, com els jocs de rol, per fer evolucionar els personatges cap a la seva alliberació. I d’aquí filosofar de coses que a tots ens poden preocupar o influir en les nostres vides. He plorat per la nostàlgia d’aquells dies que veies el nen, que un manté a dins, jugant amb el seu fill a través de la imaginació. I vas veient que aquells personatges es fan grans com el teu nosaltres, com s’acaben els anys amb dotze campanades. I ara què? Quins propòsits recerco per continuar mantenint el nexe d’unió que ens ha servit per fer llargues caminades amb grans converses? Buscar un nou propòsit per tapar el buit de la cosa viscuda? Rotundament no, poques vegades les còpies són tan bones com l’original. Tampoc escollir-ne un de ben diferent per intentar, o més ben dit forçar l’obligació de continuar fent el que tant agrada conservar. Segurament acabarà en fracàs. Crec, i n’estic bastant convençut vist l’experiència d’aquesta història, que això viscut s’ha de guardar com el que és, com tantes altres coses que un dia arriben al final. Deixar-les anar perquè es quedin en algun lloc de la ment i predisposar-te que arribin nous propòsits per posar-hi tota la intensió de gaudir-ne. Això sí, tenir clar que la percepció és la que et farà escollir. I no és res més que l’elecció del que vols ser, del món en el qual vols viure i de l’estat en què creus que la teva ment es trobarà alegre i satisfeta. Perquè amb la percepció esculls on creus que resideix la teva seguretat, d’acord amb la teva convicció. Llavors potser no importa el camí que prenguis, el que importa són les petjades que hi deixes. Perquè si ara et visualitzes a la sorra de la platja t’adonaràs que el mar, com el temps, les anirà esborrant, però l’instant de deixar-la marcada ajudarà a marcar la següent de manera més conscient. Així proposo com a propòsit gaudir dels plaers de ser conscient del que passa ara mateix. Viure amb intensió les coses simples, les que passen desapercebudes si no hi poses tota l’atenció. Aquell fil musical de la botiga, el riure que s’encomana sense voler, observar com l’altre fa alguna cosa de molt de mèrit. En definitiva, potenciar que neixin flors a cada instant.

Un nou propòsit

La ratafia, el licor de la terra catalana

El color de l’any, Cloud Dancer: ‘looks’ elegants i minimalistes

‘Alpha’, de Julia Ducournau

Com ajudar els infants a recuperar rutines i horaris després de les vacances

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Desmantellen una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga

Ayoube Amaimouni, de Vic, fitxa per l'Eintracht de Frankfurt

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Gerard Farrés, davant la retirada del Dakar: "Avui és un dia molt trist"

El grup Costa pren el control d'Esfosa

El Govern treu a concurs un solar a Centelles i un altre a Torelló per construir pisos públics

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Salvaguardar les rouredes de la Plana de Vic