“Caldria treballar més sobre cinema en escoles i instituts”

El mes passat va finalitzar a Olost el curs “Els fonaments del cinema”, amb quatre sessions que repassaven els orígens i inicis d’aquest art, organitzades per Ramon Breu, que des de fa 25 anys resideix temporalment al poble. Historiador i diplomat en Sociologia, fundador i coordinador del portal educatiu Cinescola, ha treballat a Secundària per impulsar l’educació audiovisual a través de diferents iniciatives. Amb ell parlem del cinema, que segons explica, com tota l’alfabetització audiovisual, és una eina imprescindible tant per als més menuts com per als adults. D’on li ve l’interès pel cinema?A l’Hospitalet, on vaig néixer, quan tenia 17 o 18 anys hi havia un moviment, a vegades clandestí, on es parlava de cinema i de moltes més coses. Organitzàvem sessions de pel·lícules que no es podien veure en sales habituals i també una colla vam començar a fer cinema alternatiu, petits documentals sobre la realitat que vivíem i fins i tot sobre la República i la Guerra Civil. En general està prou promocionat dins la societat?Segurament no, i de fet una de les grans pèrdues del nostre país es la desaparició de moltes sales. Jo vaig entrar al món en general a través de les pel·lícules. Als pocs professors que ens hi hem dedicat, als que ens hem barallat perquè els joves aprenguin les quatre regles de l’educació audiovisual, crec que ens ho haurien de reconèixer. Com diu, han anat desapareixent sales als pobles petits. Hi ha alguna solució?Hi ha una iniciativa potent que és el documental del mes que es facilita a demanda i on a més es proporciona tot tipus d’informació relacionada. Seria una manera de començar des d’alguna regidoria. És qüestió de voluntat. Què fa falta perquè la gent se senti atreta per anar al cinema?Ara és difícil lluitar contra les plataformes digitals i sèries, potser faltaria abaratir-ho, i sobretot treballar-ho més a les escoles i instituts. A França hi ha una assignatura de cinema i aquí no. Ho han vist com una gran indústria però també com un gran element de cultura. A Catalunya, podem dir, no hi ha cultura cinematogràfica?N’hi havia i n’hi ha més que a la resta de l’Estat. Tenim una escola molt potent, l’ESCAC, però ens falta fer el pas en general, que arribi al barri, al poble, als centres educatius... Vostè va ser un impulsor del projecte Cinescola l’any 2004. Amb quins objectius va sorgir?Va començar com una separata de la revista digital AulaMèdia amb un grup d’educadors que treballàvem per convèncer les administracions d’aquesta necessitat. Va arribar un moment que Cinescola es va fer autònoma i es va crear un portal educatiu en el qual amb una companya hem anat treballant fins ara amb el propòsit d’oferir recursos al professorat que volia impulsar l’educació audiovisual a l’aula, pensats perquè introduïssin el cinema amb unes mínimes garanties pedagògiques. Hi ha propostes didàctiques competencials sobre pel·lícules i sèries d’accés lliure i també guies per a l’autoaprenentatge del llenguatge cinematogràfic. De quina manera pot contribuir el cinema en l’educació?És un mitjà molt enriquidor per ensenyar a gaudir de la cultural audiovisual i una eina en el procés d’aprenentatge vàlida com qualsevol altra. Quan imparteixes educació audiovisual t’adones que és molt completa i que per als alumnes té un punt de motivació que no tenen altres matèries. I com a societat, què ens pot aportar?Ens ensenya a interpretar i a situar-nos en el món, a pensar, a reflexionar sobre allò que vivim, sobre nosaltres mateixos, sobre la nostra educació sentimental, a tenir una mirada més il·lustrada... Per això continuo dient que la clau de tot és que pugui estar d’una manera permanent a les aules. Ja fa anys que hi lluitem, però els poders públics no ho acaben d’entendre. Quina valoració fa del cicle que s’ha dut a terme a Olost?La resposta ha estat molt positiva, amb molt interès, i es va omplir la sala en les quatre sessions. Tindrà continuïtat?Ho vaig proposar de cara a l’estiu per repassar gèneres, el cinema clàssic, la comèdia, grans directors, el western... Hi hauria la possibilitat d’ampliar-ho a altres llocs del Lluçanès?Per part meva és qüestió de parlar-ho. És completament gratuït.

“Caldria treballar més sobre cinema en escoles i instituts”

“L’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot”

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll