La torre modernista de Can Roig torna a lluir. Aquest dissabte al matí, més de mig miler de persones, algunes vestides d’època amb barrets de copa, capes o para-sols, van assistir a la inauguració de l’emblemàtic edifici de Camprodon, que va retrocedir en el temps per recuperar l’esplendor perduda a mitjans dels anys 30 del segle passat.
Ubicada al carrer de Freixenet, Can Roig és una torre projectada per l’arquitecte olotí Simó Cordomí, que va construir-la a principis del segle XX (1900-1901). Es tracta d’un edifici aïllat, amb torres adossades que li donen un aire característic i disposat en cinc nivells. Un semisoterrani que es destinava al servei i on s’ubicarà l’ampliació del CAP de la Vall de Camprodon, una planta noble a la qual s’accedeix per una solemne escalinata exterior, una primera planta principal, la segona i unes golfes. Can Roig es va concebre com una residència d’estiueig per al metge Emerencià Roig, que va anar-hi aconsellat pel seu cunyat, el també doctor Bartomeu Robert, que va ser alcalde de Barcelona i impulsor de les estades curatives a la muntanya. Un preludi de l’auge de l’estiueig, que va marcar la vida de la vall de Camprodon de principis del segle XX.
La família Roig va estiuejar-hi fins al 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil es va convertir en un hospital militar. Les tropes franquistes van ocupar-la durant un temps i en abandonar-la es va deteriorar fins a quedar-se en ruïnes. Tot va canviar fa poc més d’un any. Jaume Pujol-Busquets, que en fa 50 que viu a la vila, es va convertir en el nou propietari de l’edifici per restituir-lo. El va adquirir de l’hereva de Josep Pascal, l’anterior propietari. El despatx d’arquitectura Campdomus de Barcelona ha estat l’encarregat de refer-lo. L’arquitecte responsable del projecte, Ferran Vila, explicava dissabte que han hagut de fer una feina de recerca important per saber com era abans. El projecte el van iniciar fa un any i mig, mentre que les obres han durat deu mesos i des de divendres que l’Ajuntament n’és llogater.
La feina de restauració ha estat ingent. La galeria era inexistent, l’escalinata havia desaparegut i la coberta, feta de teula vidriada, tenia gairebé el 90% de les peces alterades i s’ha hagut de fer nova, ja que s’havia enfonsat. S’han fabricat teules vidriades amb els tres colors originals (grana, verd i negre) fetes a mà. Reproduir la façana també ha estat complicat. S’han posat els estucs a la calç i els elements decoratius esgrafiats. La pedra artificial també estava destrossada. “S’han hagut de reproduir els motllos i fer-ne d’específics amb silicona”, deia. La cresteria metàl·lica es va haver de dur de França. Els espais interiors són diàfans i, exceptuant una mica de mobiliari d’època i una exposició amb fotos i plànols de Can Roig, la resta de plantes estan buides “perquè no se sap què hi havia”. Ara, l’edifici és un vestigi de l’època daurada de l’estiueig, que “va portar il·lusió, imaginació, creativitat i aire fresc a una comarca empobrida”, concloïa. Després de l’acte d’inauguració, les jornades de portes obertes van continuar fins al vespre.
{{ comment.text }}