Persones d’Osona que tenen en comú el fet de patir la malaltia de Parkinson es reuneixen cada divendres per cantar a L’Atlàntida. La coral Narinan està dirigida per Judit Soler, que ja té experiència en aquest àmbit, i compta amb el suport tant de L’Atlàntida com de la Fundació Girbau. El cant els ajuda a allargar la vida de les cordes vocals, que sovint es veuen afectades per la malaltia, i els ofereix un espai on fer vida social i relacionar-se.
“Quan es detecta el Parkinson, un dels símptomes és la pèrdua de la veu, que duu a l’aïllament social, i, en canvi, la coral ens fa sentir partícips d’un projecte compartit.” Així recollia Xavier Espinosa, membre del grup musical i malalt de Parkinson, els beneficis que els aporta el cant, minuts abans de l’inici de l’assaig.
Espinosa és una de la vintena d’integrants de la coral Narinan, un grup format per persones amb Parkinson d’Osona que es reuneixen cada divendres a L’Atlàntida per cantar.
La coral Narinan és una iniciativa que va començar el passat 17 de gener, amb l’ajuda de la Fundació Girbau i L’Atlàntida de Vic, però que ja feia temps que rondava pel cap d’alguns dels coristes.
El juny del 2024, amb l’ajuda de Montse Gavaldà, terapeuta ocupacional de l’associació de Bat a Bat, diverses persones amb Parkinson d’Osona –que ja es trobaven per jugar a tennis taula a Torelló– van crear un grup de suport a la comarca, el grup Narinan. “Quan ens vam consolidar, a la llista de coses per fer ja hi havia la coral, una proposta que la Montse va recollir”, afegia Antònia Fargas, component del grup.
Segons va comentar Fargas, el Parkinson provoca que les cordes vocals perdin elasticitat i es tornin rígides. Davant d’això, i tal com va explicar Ramon Ricart, també integrant del grup, van buscar solucions no farmacològiques, com és el cant.
Així, Gavaldà es va posar en contacte amb la musicoterapeuta Judit Soler, que ja duia corals de persones amb Parkinson a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, per tal que dirigís els assajos. “Cantar és un excusa per treballar la veu, així com la part cognitiva, lingüística o emocional”, recollia Soler.
Talment, a banda del cant, duen a terme escalfaments corporals i exercicis de respiració o logopèdia. “Posar-te davant d’un mirall a fer gestos amb la boca és complicat i, en canvi, aquí ho fem de manera natural mentre cantem”, va explicar Espinosa.
El conjunt de pràctiques els ajuda a millorar en termes de la malaltia, però també a fer vida social. “Quan a una persona li diagnostiquen el Parkinson li diuen que és incurable i que només se li pot oferir un medicament per pal·liar els símptomes i, així, és fàcil caure en depressió”, assegurava Fargas.
De la mateixa manera ho va recollir el membre de la coral Francesc Camacho, que va explicar el valor que va suposar per a ell conèixer el grup. “És important entendre que el Parkinson existeix i que les persones que el pateixen no se n’han d’amagar, que poden sortir de casa”, sentenciava Camacho.
