Va agafar la direcció del que llavors era Museu Industrial del Ter de Manlleu ara fa 20 anys, pocs mesos després de la inauguració. En aquell moment, poc més que un històric edifici reformat –l’antiga fàbrica de Can Sanglas– i una col·lecció de maquinària de la indústria tèxtil preservada de la destrucció.
Carles Garcia (Tàrrega, 1972) deixarà el que ara és Museu del Ter convertit en un símbol de la identitat de Manlleu, que explica no només la industrialització i la societat del moment –entre mitjans del segle XIX i mitjans del XX– sinó tot el Manlleu que ha vingut després. Sense oblidar l’entorn de riu en què està situat, des del punt de vista mediambiental.
Aquesta ha estat una setmana de comiats, perquè Garcia assumirà a partir de dilluns el gran repte de dirigir el Museu d’Història de Barcelona.
Mirant enrere, remarca el paper dels pares intel·lectuals del projecte, com l’historiador manlleuenc Joaquim Albareda. “Ens van deixar la llavor i un instrument potent per actuar des del patrimoni.” Faltava donar-li vida i connexions, i a això és al que s’ha dedicat en cos i ànima.
“Penso que queda un museu ben articulat socialment, amb bones relacions amb el teixit social i educatiu, i ben articulat territorialment.” Partint de zero, el Museu del Ter s’ha situat en el mapa: Xarxa de Museus de Ciències Naturals, Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica, Observatori del Patrimoni Etnològic i, sobretot, exercint com a museu de suport territorial per a altres equipaments d’Osona.
A còpia d’anar establint connexions, Manlleu s’ha acabat sentint seu un equipament cultural que en els seus inicis alguns miraven amb escepticisme. “M’agrada pensar que ja es vegi com una part de la identitat manlleuenca”, diu Garcia.
Les exposicions temporals sobre fets d’història local o entitats, i també l’escenari que es va crear amb la companyia CorCia Teatre, “on hem parlat de la memòria de la gent de Manlleu”. Sense renunciar mai a l’essència del patrimoni industrial, “la nostra mirada ha anat cap a altres àmbits perquè Manlleu només té un museu i el que hem intentat fer és donar resposta a les necessitats de la gestió de patrimoni i la memòria del nostre entorn”.
Un centre pluridisciplinari del qual penja també el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), ara adscrit a la UVic-UCC i referent en el seu àmbit per projectes que van més enllà de Manlleu, Osona i la conca del Ter. La visibilitat més enllà la dona també la digitalització del museu i sobretot el seu catàleg de publicacions en línia.
El relleu de Carles Garcia es planteja en clau interna. Pere Puig, regidor de Patrimoni i Educació de l’Ajuntament, reconeix que “quan en Carles ens va notificar que havia guanyat la plaça a Barcelona, ens va posar en una situació complexa, però deixa un equip cohesionat”.
De moment es farà una assignació de funcions en Pere Casas, historiador i tècnic de Patrimoni del Museu del Ter, que assumirà les funcions de direcció. “Tirarem endavant així fins que per termes burocràtics puguem regularitzar la situació i, l’any que ve, crear la plaça i assentar-ho definitivament.” Puig creu que la tasca que s’havia començat “no es podria trencar, al contrari, potenciar-la al màxim”.
Carles Garcia creu que en el seu projecte pel Museu d’Història de Barcelona s’ha valorat “aquesta motxilla que porto de Manlleu i que és la mirada social”. Ja va tenir ocasió de parlar-ne amb el regidor de Cultura, Xavier Marcé, i fins i tot amb l’alcalde, Jaume Collboni, després del concurs públic on va ser seleccionat. Reconeix que va ser una sorpresa. Feia tot just pocs dies que havia estat celebrant els 20 anys d’un Museu del Ter que porta la seva empremta.
MÉS EXPOSICIONS
Carles Garcia deixa planificat el calendari d’exposicions temporals al Museu del Ter. La propera s’inaugurarà en vigílies de Nadal i està lligada a la col·lecció de relíquies del manlleuenc Joan Arimany, especialista en la religiositat popular.
L’antiga potabilitzadora, al calaix
Un dels projectes que deixa sobre la taula Carles Garcia és el d’una possible ampliació del museu aprofitant l’edifici de l’antiga planta potabilitzadora d’aigua de Manlleu, situat just al davant. Tot i que en el seu moment s’havia considerat també d’ubicar-hi la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, aquesta opció va quedar descartada.
“Aquesta és la segona transformació arquitectònica i urbana del museu”, diu Garcia. De moment, la proposta està en fase d’avantprojecte. “M’agradaria que algun dia veiés la llum i crec que el museu ho necessita perquè al cap de 20 anys estaria bé un nou impuls.”
La proposta consistiria a ubicar a la planta superior la part expositiva sobre els rius, que actualment està a la segona planta del museu i pràcticament no ha canviat des de fa 20 anys, i a peu de carrer un servei d’hostaleria. “Permetria acabar de convertir aquest espai al costat del passeig del Ter en un pol urbà, i fer-ne créixer l’activitat.”
Pere Puig, regidor de Cultura, explica que l’avantprojecte “està ben dimensionat”, tot i que estigui a les beceroles encara. “És una proposta molt engrescadora, que no veiem factible a curt termini ni potser a mitjà, però que es pot anar fent progressivament, amb actuacions que no requereixen un gran esforç.”
Tant el Departament de Cultura com la Diputació de Barcelona han vist bé la proposta i hi donen llum verda. “El cost d’oportunitat no el podem deixar escapar.” La planta superior de Can Sanglas quedaria alliberada per a petites exposicions itinerants o projectes educatius i “ajudaria a fer un pas endavant que ara és necessari”.
{{ comment.text }}