La presentació del llibre Jordi Pey – Fotonotícies 1977-1982 (Cal Siller) va deixar petita la sala L’Espai de Prats la tarda del Dilluns de Pasqua. Es tracta d’un viatge gràfic pels anys de la transició a Prats i al Lluçanès, amb incursions a Osona i a Barcelona, a través de l’objectiu del fotoperiodista Jordi Pey, acompanyat a l’acte pels periodistes Ramon Besa i Lluís de Planell, companys seus a l’arrencada d’EL 9 NOU, i per l’editor, Lluís Vila, de Cal Siller.
Al final, com si fos una metàfora de l’expectació per la presentació, es va formar una llarga cua perquè l’autor signés llibres i, també, petites rotllanes a peu dret per comentar les fotos. De fet, la primera edició s’ha exhaurit. Ara se’n fa una segona pels encàrrecs que han quedat pendents.
L’obertura de l’acte va anar a càrrec de l’editor Vila, que va fer un enginyós passeig pel contingut del llibre i persones que hi apareixen, i va donar pas a una interpretació musical de Ramon Arboix i Mimi Nardi, dos dels integrants de l’exconjunt Tres Veus, que van cantar el seu èxit més popular d’aquell temps, Jo et prometo. El llibre recull fotos seves d’aquella època.
Els va agafar el testimoni Lluís de Planell. Va posar en valor la tasca de fotògrafs com Pey –“eren els personatges més putejats a les redaccions dels diaris”– perquè en el seu dia a dia enllaçaven encàrrecs a pobles a quilòmetres de distància i en un món analògic en què, després, calia revelar al laboratori.
Besa, pel seu cantó, va dir que “no sé si som conscients de la [grandesa de la] figura de Pey”, va qualificar la seva obra de “relat excepcional” i va posar en valor el format llibre: “Amb un vídeo la gent mira; amb un àlbum la gent parla”.
Va mostrar el seu agraïment i respecte a la família Pey perquè ell es va iniciar al periodisme a Cal Pey –“casa seva era un taller de redacció”– i va explicar que allà van aprendre l’ofici i a fer un periodisme compromès: “No teníem límits; voltàvem i érem feliços…”.
Pey, l’autor del llibre, va referir-se a la fotografia com a element documental i sentimental, perquè preserva la memòria històrica i evoca records, i per reivindicar el periodisme compromès i atrevit que practicaven durant la transició: “La gent confiava en EL 9 NOU”. Va acabar la seva intervenció amb un “salut i fotos” respost per part del públic amb un llarg aplaudiment.
{{ comment.text }}