Carnaval i silenci

“Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols”, diu la cançó dels Esquirols (1969-1986). Quan vinguin dies d’angoixa o siguin dies d’il·lusió es pot ser ferm en el compromís de viure’ls amb la mateixa raó, així compartir amb els altres el que es té, per vèncer la por. Si un cultiva la joia de l’esperit amb la força del silenci que aprèn amb el crit, el seu pas serà lleuger com els dels seus companys. Per això potser cal gaudir dels moments que celebrem conjuntament pel simple fet que és, sigui festa o sigui recés. Diu l’origen que el carnaval, d’arrels paganes i molt relacionat amb la tradició cristiana, és una festa per preparar-se per a l’arribada de 40 dies de reflexió i de pocs aliments abans no torni de nou l’abundància. És clar que avui la majoria d’aliments gaudeixen de presència a la nostra taula durant tot l’any, però també és ben cert que quan les coses depenien del que oferia la terra del nostre voltant hi havia un temps d’escassetat. Aquest normalment apareix a finals d’hivern, quan s’acaben i tot minva a l’espera de noves collites que porta el bon temps. Però també és veritat, si es mira des d’una perspectiva més de la nostra època, que el fred ens recull una mica més a dins de casa, esperant que el sol torni a dominar la major part del dia. Així quan torni provocarà segur que les activitats augmentin amb escreix i les obligacions absorbeixin la major part d’hores del dia, portant a sentir-se una marioneta que s’allunya de dins. Participar al carnaval, sigui en una rua o si més no amb una petita disfressa per uns moments, com promouen a les escoles aquesta setmana, és una bona manera d’aprendre com hi ha diferents maneres de posicionar-se davant la vida. Llavors potser és ben cert el que canta Celia Cruz (1925-2003) a la cançó La vida es un carnaval: “Que la vida es una hermosura, hay que vivirla... y es más bello vivir cantando”. Entendre que quan la multitud es mou i balla al ritme que imposa la música, les cames i els braços potencien el moviment del cos, es connecten a un moviment perquè es coordinin amb la respiració, i per tant a l’essència amb cada compàs de forma natural. Quan s’entén ens pot ensenyar que en l’extrem oposat del soroll hi trobem el silenci. I aquest també ens connecta amb l’essencial. Doncs d’una caminada amb silenci també hi podem trobar el ritme, facilitar que els moviments i la respiració vagin acompassats i la ment es deixa anar per deslliurar els tràfecs de pensaments. Perquè encara que sembli estrany comparar la música i la festa amb el silenci i la tranquil·litat, aparentment oposats a la disbauxa del carnaval, als extrems també s’hi pot trobar el connector a la melodia imperceptible que omple de força per quan el camí s’ompli de pols i m’hagi de ficar al mig del fang.

Carnaval i silenci

‘Hamnet’, de Chloé Zhao

Productes de proximitat i quilòmetre zero

“És bo saber que les barbaritats que va fer la ideologia nazi també van afectar persones que eren els nostres veïns”

Cultiva els petits plaers

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Robatori amb el mètode de la sembra a l’aparcament d’un supermercat de Vic

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Què s’ha suspès i què no davant la previsió de fortes ventades

Tallen la C-17 i la C-25 a Gurb amb motiu de la vaga educativa

Els docents d’Osona i el Lluçanès preparen talls de carreteres per unir-se a la vaga de dimecres

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

El Dijous Llarder de la plaça Major de Vic se celebrarà el proper dijous 19 de febrer

Rostiran una xifra rècord de porcs durant el Dijous Llarder a Vic per cobrir la demanda de l'"entrepà estrella"

Un tràiler queda atrapat al mur de l’església de Gombrèn, que acaba destrossat

Roben una caixa forta de 300 quilos a l’hotel de la Vall de Núria però l'abandonen estimbada en un marge d'accés difícil