Va néixer com una mena de prèvia per anar fent boca del Carnaval i, amb els anys, ha esdevingut una proposta lúdica i cultural “amb vida pròpia que tothom ja espera”, assegurava l’alcalde de Centelles, Miquel Arisa, durant l’acte de presentació del 15è Cau de Bruixes. La festa, tot i retallar el seu pressupost en un 20%, inclou una cinquantena de propostes vinculades al món de la bruixeria. Per dissabte, el dia central, una multitud desafiarà el fred.
El reajustament a la baixa del pressupost ha obligat a fer un “sobreesforç” per mantenir “la qualitat” de la iniciativa, reconeixia la regidora de Cultura, Anna Chávez, que aprofitava per agrair la feina de la comissió organitzadora. D’aquesta manera, el Cau –que ja va viure un preàmbul dissabte passat, amb la inauguració d’una exposició col·lectiva de gravats i la primera de les xerrades sobre bruixeria– arriba amb algunes novetats. Destaca el nou concurs de vestits de bruixa i bruixot, una gimcana de bruixes a càrrec del Consell d’Infants de Centelles, l’habilitació d’espais esotèrics en espais tancats, la potenciació de les cercaviles i, sobretot, el canvi d’ubicació del ritual de cloenda i renovació, un any més a càrrec de Gog i Magog i Pierrot Teatre, que no es farà a la plaça Mossèn Xandri sinó a la plaça Major. “Hem anul·lat el segon escenari per reduir despeses”, va explicar Chávez. La festa és eminentment festiva, però manté la voluntat de continuar fent pedagogia sobre bruixeria, amb algunes xerrades.
També s’ha volgut donar especial protagonisme a la figura de la Bruixa de l’Any. La de l’any passat tindrà més presència en diferents moments de la festa i totes les que han obtingut aquest guardó han estat convidades a l’acte de proclamació de la d’enguany, dissabte a les 10 de la nit, moment àlgid de la festa. A més, divendres, a les 9 del vespre a La Violeta, hi haurà la presentació de la cançó de la Bruixa de l’Any, que han compost Jordi Ginesta i David Nuri. El mateix divendres hi haurà una nova edició del Sopar de Bruixes.
“Hem aconseguit que aquesta sigui una festa deslligada del Carnaval”, valorava Miquel Arisa, tot recordant que va néixer, precisament, en un moment de “crisi” de la mateixa festa del Carnestoltes. “A vegades dels moments de crisi en surten grans iniciatives”, va destacar l’alcalde, convençut que el Cau de Bruixes “dóna vida i nom a Centelles”.
CONCERT DE CLOENDA
Després de cinc anys d’experiència i aprenentatge polifònic, el cor jove Cantus Firmus, de la Societat Coral la Violeta, celebra el seu concert número 60, el que serà la cloenda del 15è Cau de Bruixes, diumenge a les 6 de la tarda a la Capella de Jesús. S’hi interpretaran el Rèquiem i la Missa Basse de Fauré. El cor està format per veus joves amb formació musical, ha fet actuacions per tot Catalunya, l’Estat espanyol i Europa, i el dirigeix Gabriel Miralles.
De Centelles, bruixes totes elles, diu la dita. El que té de verídica, ja és més incert. “De bruixeria històrica n’hi ha poca, a Centelles”, diu Salvador Vilà, d’Ausetània, on fa rutes per Osona i el Lluçanès sobre bruixes i bandolers, i que guiarà la Ruta de la Terra de les Bruixes, que es farà dissabte i que, amb una durada màxima de dues hores, passarà per la font de les Terrades, el Cercle dels Xiprers –on encara ara es fan trobades esotèriques–, el Queixal Corcat, el Puig Vell, la Fontcalenta, el molí de l’Estrada i el torrent de la Cira.
Caminant per aquests paratges, Vilà explicarà què és la bruixeria, i parlarà de la llegenda de les bruixes de Centelles, recollida per l’historiador local Josep Rovira. “També parlaré de mites i llegendes, de màgia i de bruixeria, de juristes i notaris, d’enveges i rancúnies, i de pors i patiments”, diu.
Hi ha poques dades que vinculin la història de Centelles amb la bruixeria, però se sap que al segle XVII una dona de Seva va ser penjada al Pla de les Forques, acusada de tenir pactes amb el diable. O que una altra dona, Na Payrona, va morir a les presons dels comtes de Centelles quan complia condemna per la seva fama de bruixa. La “Vella de la parròquia de Centelles” també s’esmenta en un procés. “A principis del segle XVII a pobles propers a Centelles es van jutjar i executar 29 dones acusades de bruixeria, sense sortir de la comarca d’Osona la xifra arriba a 47”, diu Vilà.
“Els segles XVI i XVII era una època molt dura, i la gent necessitava trobar respostes als seus problemes”, diu, “de bruixeria n’hi ha hagut sempre, de bruixes mai, quan la classe dominant necessita una bruixa, la troba”.
