Cercavila de soroll i fum

Vilatans, bandolers i la brigada de defensa del monestir de Ripoll a inicis del segle XVII, representats per trabucaires i figurants del segle XXI, van traslladar durant el matí de diumenge al centre del barri vell un dels episodis de les tensions que en el decurs dels darrers vuit-cents anys ha viscut el municipi. El poder que el recinte monàstic exercia sobre la resta de la població va motivar diverses revoltes, pel que es considerava com un exercici de submissió que els ripollesos es negaven a perpetuar.
La sortida a la vora mateix del riu Ter va traslladar els combatents per diversos carrers del centre de Ripoll, reproduint escenes de lluita on el soroll dels trabucs va posar banda sonora a una matinal on més d’un centenar d’espectadors van seguir el recorregut. La de la plaça Sant Eudald va ser una de les més lluïdes, amb bales de palla actuant com a barricades on els antagonistes s’amagaven per disparar contra el contrincant. El fum, l’olor de pólvora i el soroll dels trets van fer que aquesta plaça convertida en espai per a la pràctica del futbol durant els caps de setmana fos durant més de mitja hora testimoni d’una lluita amb coartada històrica.
La cercavila va portar la nodrida comitiva, augmentada exponencialment per la presència de Creu Roja, Policia Local i membres de Protecció Civil que convidaven els ripollesos a seguir la ruta encara que el seu destí fos un de ben diferent, pel carrer Sant Pere, la plaça de la Llibertat i el carrer dels Valls, on Luis Guardado, del bar El Celler, els tenia a punt un refrigeri per mantenir intactes les forces, fossin del bàndol o cos de seguretat que fossin.
La darrera etapa va ser l’entrada a la plaça de l’Ajuntament des del carrer Berenguer el Vell amb més trets encara, per major glòria dels protagonistes i públic, i a desgrat dels animals que prefereixen una monotonia sònica més discreta. L’entrada en escena de Perot Rocaguinarda, convertit aquí en desllorigador del conflicte per la treva que es va acordar després del seu posicionament a favor de l’abat, suposava el punt final d’un nou atractiu en el calendari ripollès que espera perllongar-se en els pròxims anys, després de l’intent fallit que va tenir uns anys la Carlinada.
El temps permetrà introduir matisos que alguns historiadors locals consultats creuen imprescindibles per donar més profunditat al relat d’un conflicte en què els protagonistes són fonamentalment per ara les armes. I de retruc fer més coneguda una part de la història local, oberta encara a interpretacions sobre allò que Nyerros i Cadells van suposar per a la futura emancipació ripollesa.