EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Crítica de cinema | Dheepan, de Jacques Audiard

En Dheepan és un home d’acció que, abatut per la guerra, fuig de Sri Lanka. Per fer-ho, amb una desconeguda del país i una nena d’uns 9 anys sense cap relació amb cap dels dos adults es fan passar per una família ja traspassada i s’acullen al dret d’exili

Actualment, hi ha un desert d’estrenes al Sucre de Vic i a la majoria de cinemes del país. Gran Turismo i De perdidos a Río no és que no em motivin, sinó que em repel·leixen. A l’hora indicada, doncs, vaig decidir quedar-me a casa i revisitar un film de la meva confiança d’un dels meus directors preferits, en Jacques Audiard. Des d’Un prophète a Les Olympiades i abans altres joies com De battre mon coeur s’est arrêté, Jacques Audiard parla dels francesos amb una sensibilitat artística i humanística encomiable, a través d’un cinema popular i d’índole realista. En alguns casos es podria parlar d’un Ken Loach francès, és a dir, amb més pretensions o, com m’agrada pensar a mi, més complex. D’entre la seva prolífica filmografia, avui voldria destacar Dheepan, pel·lícula guanyadora de la Palma d’Or de Cannes el 2015 i de fàcil visionat, actualment, ja que la podeu trobar tant a Filmin com a Prime Video.

En Dheepan és un home d’acció que, abatut per la guerra, fuig de Sri Lanka. Per fer-ho, amb una desconeguda del país i una nena d’uns 9 anys sense cap relació amb cap dels dos adults es fan passar per una família ja traspassada i s’acullen al dret d’exili. Acaben en una banlieue francesa amb una càrrega de delinqüència prou generosa perquè la policia no hi posi els peus. La precisió emocional amb la qual es tracta la tragèdia d’aquesta família fictícia és formidable i a partir de la seva particularitat s’albira la dificultat màxima de qualsevol immigrant: oblidar, adaptar-se i sentir-se sol. Per tirar endavant, coratge i determinació. Però encara més, se suposava que marxaven d’un país en guerra, i foren a parar a un barri amb més guerra. No hi ha descans.

Els plans de la banlieue francesa, pobre per antonomàsia, denoten un ambient decadent, però no es transmet pessimisme; la càmera d’aquest director posseeix un lirisme recalcitrant i no hi ha lloc per a la desesperació, només per la bellesa i la revolta convulsa en nom d’aquesta; aquest tret estètic es troba també en els seus personatges, Julien Sorels del segle XXI, en pugna contra el món i qui faci falta. En el seu univers hi regna l’impuls primari de l’individu a ser reconegut, la voluntat de poder nietzscheana de tota la vida que, amb poques paraules i molt moviment et pot dur a ser l’agent justicier que es necessitava o l’arribista pèrfid que es fa amb el negoci. O una barreja de tots dos, deixant en suspens el judici moral.

En el cas de Dheepan, és un francès qui escriu la història d’aquests immigrants, així que potser tot plegat és una facècia, qui sap què en pensaria una singalesa del film… Però hem de quedar-nos també amb la part nutritiva o didàctica d’aquest, sobretot en una època en què fongs de racisme individualitzat i criminalitzador creixien a l’ombra de la nostra fictícia gestió immigratòria: l’estranger és, per sobre de tot, un individu, i com a qualsevol autòcton, també se li inflen els collons (o ovaris)

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

En aquesta enquesta han votat 160 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't