El dia del cinema en català de la 42a edició del festival de Terror Molins van programar El cuco, de Mar Targarona. La meitat de la història passa a Barcelona i els protagonistes es diuen Marc i Anna, amb dues n, segons els subtítols. El detall és important perquè fins aquí és on arriba el català. Que es programi aquesta pel·lícula en un dia dedicat al cinema català revela el miserable estat de la nostra llengua. De fet, la seva programació és més encertada pel fet que la temàtica d’aquest any a Terror Molins són les bruixes.
Fins aquí la política. L’intercanvi de cases entre una parella de Barcelona i una altra d’Alemanya d’edat més avançada és el fet iniciador de la trama d’aquesta pel·lícula. La parella barcelonina, en Marc i l’Anna, es troben en una crisi just abans de néixer el seu primer fill. Els alemanys són una parella molt agradable, però un pèl embafadora amb els qui acaben de conèixer.
Dit d’altra manera, veiem per on van els trets en un moment. La pel·lícula va construint-se maquinalment, amb unes actuacions molt sòlides i un muntatge eficaç, sense cap pretensió artística o enginyosa, excepte per un parell de picades d’ullet al cine de Hitchcock. El símil amb l’ocell, que es presenta a través d’un documental de la televisió, és massa evident, però funciona. Els elements típics del gènere de terror hi són, i prou que se’n serveix la pel·lícula, però el ritme i l’estètica, així com un guió massa clarificador, eliminen qualsevol sorpresa durant els primers tres quarts de pel·lícula. Al quart final recupera aquest element, però després ja ha entrat al joc del thriller policíac –vegem la triomfal aparició dels Mossos d’Esquadra, un element català més?–, que és el que s’acaba imposant en l’estil del film. L’esoterisme que el món de les bruixes, els encanteris diabòlics i altres pràctiques morboses desprenen, es treballa poc, convertint el metratge en una espècie de thriller psicològic descafeïnat però més lleuger, ergo, més comercial.
I això té tota la lògica, perquè aquesta pel·lícula estava a sales des del 15 de setembre. Sembla que passà sense pena ni glòria, però no és una mala pel·lícula. Crec, de fet, que ha sabut integrar molt bé el terror per a un públic més generalista, però als fans del terror no els agrada que quedin a mitges, i el públic més general sol evitar aquest gènere. Una mica a terra de ningú, El cuco és una pel·lícula interessant i funcional, però amb manca de caràcter.
{{ comment.text }}