Dels EUA encara ens arriben ecos de la seva declaració de drets civils, dels ideals purs que van conformar la seva fundació, l’alliberament de l’imperi britànic… El cas és que tot això fou molt bonic –i ha donat per molta literatura i cinema–, i encara més pensant en la resta de terra que els quedava a l’oest per explotar tots els seus drets i llibertats. L’indígena no es regia per uns drets escrits en un llibre, era més lliure, més intuïtiu; quan arriben els nouvinguts, si no els maten de primeres, els acaben posant malalts amb els seus costums d’home dèbil.
Killers of the Flower Moon és la història que mostra el corc que va permetre tota l’expansió dels nous estats i l’anorreament gairebé absolut de totes les poblacions indígenes. L’argument gira entorn del poble dels Osage després de la Primera Guerra Mundial, que en les seves noves terres a Oklahoma van enriquir-se quan van trobar-hi l’or negre. Irònicament, els qui més perjudicats es trobaven per la febre del capitalisme americà per primer cop en surten guanyadors, el sistema els dona la raó. Ara bé, aquest sistema no estava creat per aquests quatre indis que queden, així que l’empenta individual d’uns quants bons estatunidencs haurà de posar les coses a lloc.
És l’amo d’un ranxo, el senyor Hale –interpretat brillantment pel senyor De Niro–, que imbuït per un sentit històric molt precís, intenta accelerar l’indefectible, ignorant qualsevol bri d’humanitat que li pugui quedar. La pel·lícula parla, al cap i a la fi, d’un extermini.
Scorsese, seguint en la seva línia, deixa espai als actors, dels quals podem destacar el trio principal, tot i que tots fan una feina excel·lent. DiCaprio com l’americà tanoca incapaç de pensar per ell mateix, encarnant la banalitat del mal; el seu tiet, De Niro, sense escrúpols; la Mollie, interpretada per Lily Gladstone, amb una mirada que sembla veure-ho tot i l’única capaç d’estimar bé en una situació tan putrefacta.
No es tracta d’una pel·lícula de misteri –tot és massa obvi–, sinó que és un exercici de descobriment progressiu d’immoralitat d’uns personatges racistes i moguts pels diners.
Com ja va fer amb Goodfellas, Casino, The Wolf of Wall Street, The Irishman… Scorsese ens descobreix un món que se’ns fa grotesc, però que estava normalitzat. Amb menys excessos però la mateixa brutalitat, el retrat d’uns homes que ja han perdut tota idea d’ètica se’ns vincula amb la imatge d’uns llops que surten a caçar dins un país que fa temps que ha oblidat qualsevol idea moral del bé i el mal, o que potser només la fa servir quan convé.
{{ comment.text }}