A Manlleu, les tres quartes parts de la població ocupada durant les dècades inicials del franquisme treballava en els sectors del tèxtil i el metall. Els primers celebraven la festivitat de Sant Antoni Maria Claret, el 23 d’octubre, i els segons festejaven Sant Eloi, l’1 de desembre. Aquestes diades, per la gran quantitat de celebrants, esdevenien petites festes majors de la població i contenien actes religiosos, com la missa al patró i missa de difunts, activitats lúdiques de gran qualitat com balls, sessions de cinema i concerts o partits de futbol entre equips de les diferents empreses.
Els dos grups socials són objecte de l’exposició que es podrà veure al Museu del Ter fins a finals de setembre i que porta el nom d’“Elois i Clarets. Els sants patrons, instruments del franquisme a Manlleu”. Explica com es van utilitzar els sants patrons de col·lectius laborals, a mitjan segle passat, amb finalitats d’enginyeria social. La mostra ha partit de l’estudi Elois i Clarets: la recuperació dels sants patrons del gremi durant el franquisme a Manlleu, del gestor cultural, especialitzat en religiositat popular, Joan Arimany, que va rebre el 14è Premi Ajuntament de Manlleu al millor projecte de recerca 2016.
De quan el franquisme es va apropiar dels sants
Una exposició al Museu del Ter de Manlleu mostra la utilització dels referents religiosos a través del Sindicat Vertical franquista
Notícies relacionades
{{ comment.text }}