Dan Peralbo: “En la gravació no paràvem de repetir ‘quin goig’!”

Aquest divendres, Dan Peralbo i el Comboi protagonitzaran una de les imatges icòniques del festival Strenes de Girona, el concert a les escales de la catedral. Serà el primer de la presentació del seu segon disc, ‘Quin goig’. Un treball amb 11 cançons que els confirma com un sòlid grup de rock, amb cada vegada més seguidors i amb directes que són una descàrrega d’energia. A Osona, tenen cita el 26 de juny a les Masies de Voltregà. Amb un peu a Torelló i l’altre a Barcelona, Dan Peralbo i el Comboi es preparen per a un estiu intens. Després del disc de debut, amb el mateix nom del grup, arriben amb el segon, Quin goig. Aquest divendres sonarà per primer cop en directe al festival Strenes de Girona. Com el primer, surt publicat amb el segell Montgrí, dels Cala Vento, que n’han estat els productors. Escoltant el disc, diria que sou ben bé vosaltres però més compactes, amb lletres més treballades, amb unes cançons més rodones.Crec que sí, però no tant. Els mètodes de composició són els mateixos, els productors també. El primer disc va anar molt bé, va ser un èxit inesperat, però allà sí que no sabíem cap on anàvem, va ser un èxit inesperat en què vam crear aquest so nostre. El segon és demostrar que allò no va ser casualitat. En el cas de les lletres, crec que sí: hi ha hagut intenció, ens hi hem assegut, les hem reescrit més d’una vegada... cosa que no vam fer amb el primer. I quant a so, diria que és una segona part molt contundent amb aquestes 11 cançons. N’hem descartat unes quantes. N’hi havia més?Teníem 21 cançons, algunes de molt guapes, i hem fet una tria. En vam gravar 15, gravades i mesclades, i al final n’han quedat 11 de les quals estem molt convençuts i que les volem fer totes en directe. Les descartades, apareixeran en els concerts?Estan allà. Saps què passa? Que si d’aquí a tres o quatre anys les volem treure, ja ens sonaran antigues. No heu ampliat el Comboi, sou els mateixos, però sí els instruments que sonen en aquest disc.Hi ha una orquestra! Hi ha vents, hem introduït el piano, i en un parell de cançons, fins i tot una pedal steel guitar, que portarem al directe. Quin goig em sembla que us defineix molt bé. Transmet la vostra energia.Quan estàvem gravant no paràvem de repetir que quin goig, que guapo que està quedant! I també perquè té una relació amb la portada. A la portada hi ha un engranatge, unes rodetes dentades.Un engranatge amb cinc peces, i la sisena és una que els envolta a tots. Un engranatge forma part d’un altre i es van sumant. La idea és que entenem que hem anat creixent, que tot ha anat més bé, i que també és per diferents persones que s’han anat integrant al projecte i han fet que la màquina cada cop vagi més bé. Des que va entrar el Comboi (al principi era jo sol) fins que ho va fer Montgrí a la producció, fins al management... i cada persona que ha vingut al concert. Tots fan funcionar el grup. La primera cançó que vam escoltar era Un bitllet per tu. Parla d’un trencament, però deixa una porta oberta.És un trencament total, però sí, deixant la porta oberta. Algun col·lega ens ha dit si no era una mica tòxic això que t’engego a la merda, però potser un dia tornem a fer l’amor. És una manera de dir que potser les coses són més senzilles de com les plantegem. I fer l’amor pot voler dir, senzillament, parlar de les coses que ens han fet mal. Podem tornar un moment enrere, si tots dos ho volem. Però també està bé dir-te les coses si un dia t’aixeques creuat. El Comboi és una cançó emblemàtica, on ens convideu a pujar-hi: “Vols formar part del comboi? Pots formar part del comboi!”És la que va donar el símbol de l’engranatge. Però si hi puges, hi puges, eh? A vosaltres en concret, com a grup, us defineix Els amics. “Els amics, com si res no canviés...”Està escrita pensant en l’amistat al poble. Algú de Barcelona, per exemple, té un imaginari diferent al que tenim nosaltres, persones de Torelló. Tothom que l’ha escoltada diu que som nosaltres. A la primera, Ai ai ai! Quin goig que fas, també hi surt Torelló, explícitament.És el món de Dan Peralbo i el Comboi, personatges que han sortit en altres cançons, fins i tot frases concretes. Té un aire de Sisa, allò que “els convidats van arribant” i acabes fent una festa major. Són temes intensos, moments molt ràpids de ritme. I en alguns, el punt en què tot s’atura, instant de silenci i torna amb més força.En directe juguem molt amb el dinamisme, ens agrada sorprendre. És la nostra forma de compondre. Ets molt jove, 28 anys, i en canvi portes tota una vida musical al darrere que poca gent ha tingut. Fa més de deu anys d’Els Flipats i aquells Leggins vermells!Vaig començar amb 13 anys! O sigui, que en fa 15 que vam començar. Amb en Pol (Villegas) dèiem que portem més anys tocant junts que no tocant. Quan vam començar gairebé no podíem amb la guitarra. I en Jimmy (Aleix Vilarrasa) va entrar a Els Flipats que tenia 16 anys. Som molt amics i ens agrada molt fer això. De fet, no m’imagino ser amics sense tocar junts, ho hem fet tota la vida, intentant imitar els artistes que ens han agradat. Va haver-hi dos anys de pausa, quan me’n vaig anar a Londres, i al tornar quedàvem al local per tocar només per les ganes de fer-ho. D’aquests artistes que admireu, que suposo que se n’hi van afegint de nous, quins esteu escoltant ara?Ara mateix, uns australians, Way Dinamic. Un grup supertranquil... i el nostre disc no ho és gens! Però si els escoltes, les influències hi són. I potser el disc següent waydinamitzarà una mica. Tenim ganes de coses noves, en el futur, aquest disc és la segona part, contundent, però volem explorar nous sons. No sé si Els pingüins, la darrera del disc, que és un final més tranquil, podria anar per aquí.És de les meves prefes. I ho era també d’en Litus, el nou guitarrista que no és del Comboi. Jo dubtava perquè es una cançó de fa cinc anys, la tocàvem alguna vegada però mai no la gravàvem i al final l’hi vam acabar posant. És molt bonica, parla d’un pingüí de qui se’n riu l’humà per la manera com camina. I qui ets tu, per riure-te’n? Després es ficarà a l’aigua i serà el millor nedador. Parla de com jutgem a vegades per les aparences físiques i no anem més enllà. Un missatge bonic per fer un final de disc rodó. Com és el vostre procés? Comences tu amb la proposta i després al local d’assaig es dona forma a la cançó?De moment va així. Aquí a casa faig lletra i melodia, presento les vint i escaig cançons al grup i cauen pel seu propi pes les que no i les que sí. Es nota molt, la intenció que tu li poses i com les reben ells. I després, la primera vegada que les toquem junts, aquesta és la clau. És quan hi ha el primer feeling. En aquest disc, amb les lletres hi ha ajudat molt tothom. Per més que hi hagi el meu nom, som un grup. Ara comenceu el camí, quina idea teniu del que pot ser la vida de Quin goig?Que pugui rodar mínim un any i mig o dos. Precisament el que estem notant és que tant els mitjans com els nostres seguidors estan rebent molt bé la idea de disc. A mi m’espantava una mica perquè avui en dia sembla que ho has de donar tot mastegat. I nosaltres hem sortit sense cap single. Mola molt que es parli del disc, i vull pensar que la gent l’escoltarà com a disc, com a concepte. Com seran els directes?La idea és ser nosaltres, que hi hagi cada vegada coses que només passin en aquell concert, que cada persona que vingui senti que ha vist un concert diferent. Som un grup de música, no portem res gravat, no punxem res. Som així i no ho entenem d’altra manera, el directe s’ha d’adequar al lloc, a les persones i al públic. I després de l’Strenes, on estareu aquest estiu?A Osona, el 26 de juny a l’A Cel Obert de les Masies de Voltregà, amb Sidonie i The Crab Apples. Estem també a l’Embassa’t de Sabadell, al Vida Festival de Vilanova i la Geltrú, al Cruïlla, a l’Ítaca a l’Estartit… tenim una gira increïble. Ens agrada actuar davant de molt de públic, però també en auditoris més petits. I hi ha intenció de fer alguna cosa més a Osona… i no puc dir res més. Parlen bé de vosaltres Els Pets, Sidonie… què en penseu vosaltres quan sentiu això?Al principi em sorprenia molt, pensava com els hi devia haver arribat, com era que els agradàvem… però hem intentat portar-ho amb la màxima naturalitat possible. Ens tracten molt bé, de tu a tu, de músic a músic, entenent sempre que són els meus referents. Amb la gent de Cala Vento, si heu tornat amb ells, és perquè hi treballeu bé. Gravant i editant el disc amb el seu segell.Ens ho posen molt fàcil. Ells tenen l’estudi i fins i tot ens diuen que podem gravar on vulguem però ens hi trobem bé… i saben tant de música. El que està molt bé d’ells és que volen que soni compacte, en una cançó hi ha sis pistes de guitarra! Ho sents i dius: és clar que feien falta!

Dan Peralbo: “En la gravació no paràvem de repetir ‘quin goig’!”

El matí de les escoles, amb l’EMVIC, al primer cap de setmana Festival de Jazz de Vic

El primer ‘bye-bye’

El jazz internacional passa per Vic

Jazz internacional al festival de Vic

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells