De Txernòbil al Temple Romà

Quan a la primavera de 2021 TV3 va poder entrar a la central nuclear de Txernòbil, fins al cor del reactor número 4, l’equip al qual van permetre l’accés el formaven només dues persones. Un era el periodista Lluís Caelles i l’altre, el realitzador i fotògraf Lluís Burillo (Barcelona, 1970), que operava la càmera. Per a aquest últim, no era la primera visita a un lloc que el fascina: l’any 2019, Burillo havia format part d’un grup de fotògrafs catalans als quals se’ls va permetre treballar durant tres dies a la ciutat abandonada de Prípiat, la més propera a la central que l’any 1986 va patir l’accident nuclear més devastador en la història de l’ús pacífic d’aquesta energia al món. El resultat del treball fotogràfic de Burillo –amb vinculacions familiars a Vic– s’exposa aquests dies al Temple Romà en la mostra “Retorn a Prípiat, la ciutat devastada”. La inauguració, dijous passat, la va compartir també amb Lluís Caelles. Burillo ha seleccionat les nou imatges que exposa al Temple Romà amb cura, entre el miler que va acumular durant tres dies de treball a Prípiat, en què els fotògrafs es van poder moure “amb molta llibertat” entre les restes de la ciutat que els seus habitants van abandonar a correcuita el 27 d’abril de 1986, un dia després de l’incendi a la central. Com a Prípiat fa més de deu anys que és oberta a grups reduïts de visitants (sempre amb guia) i la seva visita va ser abans de la pandèmia, hi havia força gent en els llocs de més interès. “Curiosament, em trobava que alguna vegada havia d’esperar que els turistes sortissin per disparar la càmera”, explicava. En canvi, en llocs més allunyats, estava sol i podia enfocar amb tranquil·litat la seva Hasselblad panoràmica, la càmera amb què va poder captar el que queda de Prípiat. Els saquejos i el pas del temps van deixant rastre, i malgrat tot, encara hi ha rastres de la vida que la gent va deixar precipitadament. Fins i tot, espais sagrats que ningú no toca, com la biblioteca que apareix en una de les fotos. “En el llibre d’un fotògraf que hi va anar anys abans que jo, vaig veure que la cortina està exactament en la mateixa posició”, detalla Burillo. BELLESA I DESTRUCCIÓ Les fotos que mostra són en color i en blanc i negre, amb un format que encaixa en les estructures metàl·liques del Temple Romà i que li permet mostrar el negatiu sencer. Les imatges mostren l’estranya sensació de barreja entre bellesa i destrucció, amb la natura que torna a fer seu l’espai dels humans... i l’enemic invisible que ha fet per sempre inhabitable la que era coneguda com la ciutat del futur en els darrers anys de l’era soviètica.

De Txernòbil al Temple Romà

De la Fisher-Price a RAC105

Una carta diària durant 25 anys

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Una carta diària durant 25 anys

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin