És un restaurant, però també cafè, brunch, vinoteca o bar de copes. Es diu Bardaguer, i fa uns dies va obrir les portes al cor del poble natal de mossèn Cinto, a pocs metres de la Casa Museu Verdaguer. D’aquí l’homofonia. Darrere hi ha la folguerolenca Núria Cortinas, que enceta amb aquest projecte la seva trajectòria professional dins d’un món que no li és nou.
Llicenciada en Comerç Exterior, Cortinas havia treballat tota la vida en el sector del transport internacional. Paral·lelament, però, sempre ha cultivat la seva gran afició “per la cuina i el bon vi”. Ho havia exterioritzat puntualment com a crítica gastronòmica o, l’any 2007, publicant el llibre Osona. Una comarca, una cuina, que va rebre molt bones crítiques. Ara ha decidit abocar-se plenament al món del bon menjar obrint el Bardaguer, convençuda que “hi havia un buit al poble”.
Acompanyada d’un equip de sis persones, entre les quals Gemma Montià, fins ara cuinera d’un restaurant de l’Empordà, el Bardaguer oferirà una cuina “creativa, honesta i amb productes de proximitat”, descriu Núria Cortinas. L’establiment, però, va més enllà d’un restaurant convencional. També inclou un petit espai de vinoteca –amb vins “moderns, frescos i arriscats”– i els caps de setmana, a partir de les 12 de la nit, es transformarà en bar de copes. “És un model que és nou aquí a la comarca”, assegura Cortinas.
“Sensibilitat, tendresa, proximitat i professionalitat, amb les dosis d’il·lusió que sempre acompanyen les coses que fa la Núria”, ho va descriure el polifacètic periodista Julià Peiró, convertit en el mestre de cerimònies de la inauguració. “Segur que el futur serà exitós”, va augurar Peiró davant dels clients i amics que omplien a vessar el Bardaguer.
El local, que ocupa la històrica casa pairal de Can Baldiri, al número 21 del carrer Major, ha estat decorat amb encant per Idees. S’hi ha volgut donar un to acollidor i atmosfera càlida. Les motllures de fusta combinen amb altres materials i amb elements de diferents èpoques, des de la il·luminació contemporània fins als mobles colonials, passant per les taules tradicionals de bar o les cadires de ferro forjat. Elements, aquests últims, que evoquen l’època de Jacint Verdaguer, les referències al qual hi són molt presents, amb algun poema i alguna fotografia històrica penjats a les parets.
