“Estic molt contenta, és un gran honor”, reconeixia la setmana passada des de Basilea (Suïssa), on actualment cursa un màster de perfeccionament. Tot i que ja havia trepitjat l’escenari del Palau de la Música, com a component de la JONC, aquesta serà la primera vegada que ho farà com a solista. “Serà realment molt especial”, admet la vigatana, conscient que oportunitats com aquesta li poden “obrir portes” de cara a la seva projecció nacional i internacional. L’excepcionalitat, en el seu cas, també radica en l’instrument, la viola. Serà una de les escasses violistes –a ella només li consta una de les seves professores, Mariona Oliu– que han accedit a El Primer Palau en aquestes 20 edicions.
El cicle, que va començar el passat 1 d’octubre i s’articula en quatre concerts, donarà l’oportunitat de debutar a 10 joves intèrprets, escollits entre més de 60 sol·licitants. El veredicte del concurs, dotat amb més de 6.000 euros, es coneixerà el 19 de novembre, en una gala que presentarà el taradellenc Albert Om. Mauri actuarà aquest proper dijous 29 d’octubre, a partir de 2/4 de 8 del vespre, acompanyada al piano per Benedek Horváth, amb un repertori amb peces de Schumann, Montsalvatge, Lamote de Grignon, Murail i Prokófiev.
Mauri va començar la seva formació musical a l’Emvic, estudiant paral·lelament piano i viola. Va ser aquest últim instrument, però, el que acabaria escollint per cursar a l’ESMUC, sota el mestratge de Jonathan Brown, viola del Quartet Casals. Fa dos anys, en acabar el grau superior –l’últim semestre el va completar a la universitat Mozarteum de Salzburg–, va decidir continuar els estudis a Basilea, amb un Master Performance, que té previst culminar el juny de l’any que ve. Serà el moment d’anar-se obrint camí com a professional. En aquest sentit, el concert al Palau “és una bona oportunitat, m’arriba en un bon moment”, assegura. La seva participació, la primavera passada, al Tokio Internacional Viola Competition, al costat de 28 dels millors joves violistes d’arreu del món, va ser una altra prova de foc. També vol continuar explorant el terreny de la música de cambra. Actualment, a Basilea, forma part del Cosmofonia Ensemble, una formació de vuit músics, que la primavera de l’any que ve tenen previst editar el seu primer disc.
Deu anys exactes després de debutar a El Primer Palau, llavors amb 17 anys i obtenint un accèssit i el Premi de la Crítica, Pau Codina (Barcelona, 1988) tornava dissabte passat al Palau de la Música Catalana. Ho va fer per la porta gran, consolidat com un dels violoncel·listes catalans amb més projecció del moment. Acompanyat per l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSC), va interpretar un dels temes majúsculs del repertori clàssic, el Concert per a violoncel i orquestra op. 104 de Dvorák.
“Fa coses d’una gran dificultat amb molta naturalitat”, deixava anar, visiblement emocionada, la seva mare, la pianista de l’Esquirol Rosa Masferrer, tot just acabar el concert. “Crec que no podria viure sense fer això”, reflexionava en constatar l’evident connexió que el seu fill va establir amb el públic que omplia el Palau. Codina va haver de sortir a saludar quatre vegades, i els va regalar, de bis, una suite de Bach. “Té una sensibilitat molt especial, amb una estètica i un gust molt refinat; res no desentona. És absolutament prometedor”. Era la particular floreta que li va llançar tot un nom propi del món del violoncel, l’octogenària Maria de Macedo, que anava acompanyada d’Eulàlia Subirà, la primera professora que va tenir Pau Codina, a l’Escola de Música de Manlleu, llavors amb 5 anys.
Amb una prometedora trajectòria plena de reconeixements, i havent pujat a escenaris d’arreu d’Europa, tocar al Palau “sempre és especial”, admetia ell mateix. Llàstima que joves talents com ell no tinguin oportunitats com aquesta “més sovint”, reivindicava De Macedo.
