Del poble al Raval, per la C-17

La gata perduda d’Arnau Tordera iniciava dissabte a L’Atlàntida, amb la sala Ramon Montanyà plena de públic, una petita gira per teatres del país. És bo que una producció com aquesta, estrenada al Liceu fa dos anys i mig, tingui recorregut pel país encara que hagi de ser –lògicament– en un format més reduït. Les hores esmerçades a crear-la i la repercussió que va tenir justifiquen que se’n faci una versió per rodar pel país. La història creada per Victoria Spunzberg de la gata –l’escultura de Botero de la rambla del Raval– que esdevé símbol d’un barri, del seu orgull i la seva lluita, va arribar al públic amb les 150 veus d’El Cor Canta –feia goig, l’escenari– i el talent jove de l’Original Soundtrack Orchestra. I sobretot, gràcies al talent dels quatre solistes (Anna Capmany, Mar Esteve, Joan Mas i Albert Cabero), que van ser molt més que unes veus i que van convertir-se en actors. Tordera va crear una música sintonitzada plenament amb el to d’una òpera popular, creada en comunitat amb la gent del mateix barri. Feta de grans moments i passatges lírics, entroncada amb la música popular –no podia faltar-hi la rumba catalana–. Sota la direcció de Belén Clemente, va ocupar tota la segona part d’un concert que als inicis també tenia l’al·licient de dues estrenes. En efecte, Tordera va presentar per primera vegada en públic dues noves creacions. La primera va sonar just a l’inici del concert i d’alguna manera tenia a veure amb el temps que va durar el procés creatiu de La gata perduda. El Passeig musical per la C-17 és la transposició en música de l’itinerari entre Tona i Barcelona, entre el poble del músic i el cor barceloní on es coïa la seva òpera. És poc habitual poder veure una peça per a guitarra elèctrica i orquestra com aquesta, on brilla el Tordera guitarrista. Un divertimento –diu ell– que fa picades d’ullet fins i tot a sintonies conegudes de ràdio i que va servir per obrir el concert. La primera part d’aquest va incloure també l’estrena d’El poble, basada en el conegut poema homònim de Miquel Martí i Pol i en un altre que s’hi relaciona, la Meditació última (“Ara és l’hora de dir que el poble persisteix...”). El resultat és una peça coherent, amb moments d’intimitat i de grandesa, que s’afegeix en lloc d’honor a la llarga llista de poemes martipolians musicats. Del sentiment del poble, al sentiment del barri, que en el fons també és poble, en un concert per recordar i tancat amb una llarguíssima ovació.

Del poble al Raval, per la C-17

Recapten uns 2.000 euros per Palestina en un concert solidari a Centelles

El Fira Músics de Sant Joan diu adeu

Un 2026 amb molta música

Els Avui publiquen el primer disc

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”

Robatoris en un mes a tres de les cinc farmàcies de Torelló

Restablerta la circulació a l'R3 entre Torelló i Sant Quirze de Besora per la topada entre un tren i un tractor

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi