Del poble al Raval, per la C-17

La gata perduda d’Arnau Tordera iniciava dissabte a L’Atlàntida, amb la sala Ramon Montanyà plena de públic, una petita gira per teatres del país. És bo que una producció com aquesta, estrenada al Liceu fa dos anys i mig, tingui recorregut pel país encara que hagi de ser –lògicament– en un format més reduït. Les hores esmerçades a crear-la i la repercussió que va tenir justifiquen que se’n faci una versió per rodar pel país. La història creada per Victoria Spunzberg de la gata –l’escultura de Botero de la rambla del Raval– que esdevé símbol d’un barri, del seu orgull i la seva lluita, va arribar al públic amb les 150 veus d’El Cor Canta –feia goig, l’escenari– i el talent jove de l’Original Soundtrack Orchestra. I sobretot, gràcies al talent dels quatre solistes (Anna Capmany, Mar Esteve, Joan Mas i Albert Cabero), que van ser molt més que unes veus i que van convertir-se en actors. Tordera va crear una música sintonitzada plenament amb el to d’una òpera popular, creada en comunitat amb la gent del mateix barri. Feta de grans moments i passatges lírics, entroncada amb la música popular –no podia faltar-hi la rumba catalana–. Sota la direcció de Belén Clemente, va ocupar tota la segona part d’un concert que als inicis també tenia l’al·licient de dues estrenes. En efecte, Tordera va presentar per primera vegada en públic dues noves creacions. La primera va sonar just a l’inici del concert i d’alguna manera tenia a veure amb el temps que va durar el procés creatiu de La gata perduda. El Passeig musical per la C-17 és la transposició en música de l’itinerari entre Tona i Barcelona, entre el poble del músic i el cor barceloní on es coïa la seva òpera. És poc habitual poder veure una peça per a guitarra elèctrica i orquestra com aquesta, on brilla el Tordera guitarrista. Un divertimento –diu ell– que fa picades d’ullet fins i tot a sintonies conegudes de ràdio i que va servir per obrir el concert. La primera part d’aquest va incloure també l’estrena d’El poble, basada en el conegut poema homònim de Miquel Martí i Pol i en un altre que s’hi relaciona, la Meditació última (“Ara és l’hora de dir que el poble persisteix...”). El resultat és una peça coherent, amb moments d’intimitat i de grandesa, que s’afegeix en lloc d’honor a la llarga llista de poemes martipolians musicats. Del sentiment del poble, al sentiment del barri, que en el fons també és poble, en un concert per recordar i tancat amb una llarguíssima ovació.

Del poble al Raval, per la C-17

Premis Enderrock amb ressò osonenc

Pep López, 50 anys de música

Guillem i Marta Roma, al Festival Strenes de Girona

El Cor Nou de Tona cantarà a Nova York aquesta setmana

LA PREGUNTA

Té previst marxar per Setmana Santa?

Una detinguda per estafar un home en la compra d'un cotxe a Sant Hipòlit de Voltregà

Mor un home en un accident laboral a Ripoll

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

El crac que comprava sabates a Vic

L’Hospital de Vic fa la primera operació amb cirurgia robòtica

Obre a les Masies de Voltregà El Ganxo, un nou bar musical

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

L'equip de govern de Vic rectifica i no eliminarà els casals d'estiu municipals

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Carme Molist i Emili Vilamala, premiats per les seves fotografies