Dins la ‘pell’ del Palau Güell

Els dilluns el Palau Güell, l’imponent edifici modernista del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, està tancat al públic. Sense visitants amunt i avall, és un bon dia per als tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació, que en tenen cura, per moure’s per les diferents estances tot avançant feina. Aquest equip multidisciplinari inclou una vigatana: la mestra artesana del cuir Sandra Quílez. Aquest dilluns ha quedat amb l’arquitecta tècnica i el fuster per mirar-se uns elements decoratius del sostre de l’anomenat tocador de les senyores, una de les sales de la planta noble. Aquests accessoris tenen l’aparença del marbre, però en realitat són de fusta folrada amb pergamí. Va ser el recurs que va escollir Gaudí per alleugerir el pes de l’ampul·losa coberta. Més d’un segle després, ella es proposa recuperar-ne tot l’aspecte original. Des del 2017, Quílez és la conservadora i restauradora titular del mobiliari en pell de l’immoble. Tres anys abans ja havia començat a col·laborar-hi, inicialment en tasques de suport a la també vigatana Trini Genís, llavors conservadora al Museu de l’Art de la Pell de Vic. Aquí és on es van conèixer; Quílez hi impartia tallers de confecció en pell. Quan un bon dia va rebre una trucada de l’SPAL per assumir el càrrec de conservadora del Palau Güell, Quílez no s’ho va pensar dues vegades. “N’estic enamorada, d’aquest edifici.” L’essència i autenticitat gaudinianes que transpira cada racó la tenen captivada. “Fixa’t, cada detall té un sentit, una explicació”, mostra mentre va recorrent les diferents estances. Des del 1999, l’SPAL té assignats, a través d’un programa pressupostari propi i l’adscripció d’un tècnic conservador, els treballs de manteniment i reposició dels diferents elements artístics del Palau Güell. També la recerca i documentació de cada un dels seus béns. I és aquest un dels primers maldecaps que va haver d’assumir la vigatana pel que fa al mobiliari en pell. Actualment té inventariades al voltant de 25 peces, entre les quals cadires, paravents, cofres, un canapé o l’emblemàtica tribuna de la sala de fumadors. No tots els mobles exempts són originaris del mateix palau. Tampoc hi ha la certesa que tot el mobiliari hagués estat ideat i concebut pel mateix Gaudí; però sí una bona part. La de dissenyador de mobles i decorador és, precisament, una faceta encara poc coneguda de l’insigne arquitecte barceloní. “Gaudí considerava els mobles com a elements estructurals introduïts a l’interior de les cases.” El domini dels oficis, el coneixement i la passió pels materials i el fet de comptar amb els millors artesans de l’època li van permetre projectar mobles “en harmonia amb el conjunt arquitectònic i de gran precisió”. Per posar-ho en valor, actualment ja hi ha habilitada una exposició permanent, integrada dins el recorregut de la visita, que porta per títol “Palau Güell, mirades al mobiliari”. Quílez reconeix que tenir cura de tot aquest llegat resulta “un gran orgull; és un gran privilegi treballar aquí”, però també “una enorme responsabilitat”. En aquest sentit, li agrada pensar que ha esdevingut una mena de “guardiana de la història”. En contra del que fixen els manuals, que aconsellen al restaurador de marcar distància emocional amb la feina, ella no ho pot evitar: “Necessito crear aquest vincle amb cada peça”. A banda de la tasca de restauració, Quílez també dissenya productes de pell inspirats en Gaudí i la seva obra per a la botiga del mateix palau. Darrere d’aquesta feina puntual hi ha una trajectòria de més de 20 anys. Quílez, nascuda a Buenos Aires, va entrar en el món de la pell “per tradició familiar” –la seva mare tenia un petit taller de confecció d’abrics de pell de pèl–. Amb tot, no hi va reconnectar fins que va venir a viure a Catalunya, l’any 2000. I gairebé per casualitat. Recorda bé l’espurna de tot plegat. “Havia parat a posar benzina a Mataró i vaig trobar un moneder de pell a terra.” Va demanar si era d’algú, i en no sortir-ne el propietari se’l va endur. Quan va arribar a casa i se’l va tornar a mirar va notar un estat d’excitació, “un pessigolleig a la panxa”. I es va proposar de reproduir aquell moneder. Un cop fet, el va regalar a una companya de feina, “i de cop tothom en volia un”. Allò la va esperonar. “Vaig començar a mirar per internet, a comprar retalls de pell...” També va tornar a l’Argentina per recuperar algunes eines familiars i es va instal·lar durant un mes al taller d’un conegut artesà. Quan va tornar a Vic ja tenia clar que aquell era el seu camí. I va aprofundir en el coneixement amb més formació específica, però sovint sempre des d’una inquietud autodidacta. En aquella època també es va endinsar en el món de l’enquadernació i va iniciar un primer periple com a firaire del ram. L’any 2011 plantarà definitivament les arrels a Vic obrint el taller Nquart, juntament amb la vigatana Anna Pradell, al carrer de la Riera. L’any 2017 rebrà la credencial com a mestra artesana del cuir, i tres anys després serà mereixedora d’un dels Premis Nacional d’Artesania, el Restaura 2020. I en això, la feina que fa al Palau Güell en té bona part de culpa.

Dins la ‘pell’ del Palau Güell

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

Subirachs i Tordera, de mèrit

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme