L’exposició comença amb els murals preromàntics pintats per Francesc Pla, El Vigatà, i s’acaba amb els primers treballs de Manel Esclusa, punta de llança de la fotografia contemporània a Catalunya. Entre un i altre transcorren dos segles d’art a la ciutat, que l’exposició “art, Vic, 1780-1980” ha aconseguit resumir en una selecció d’un centenar d’obres i documents.
Comissariada per Antoni Sadurní, la mostra s’inaugura aquest divendres al Museu de l’Art de la Pell, que per a aquesta ocasió estrena un renovat i ampliat espai d’exposicions temporals.
“L’exposició vol donar importància a la varietat del fet artístic”, explica Toni Sadurní.
Les peces han estat seleccionades “per il·lustrar els moviments estètics de cada època”, que emmarquen cada un dels artistes. El gruix està conformat per obres de pintura i dibuix i d’escultura, però també se serveix de revistes, fotografia i vídeo com a suport al seu discurs. “M’agradaria que l’exposició servís per provocar un debat i una revisió històrica”, explica.
En la introducció del catàleg, Toni Sadurní sosté que cal assumir “la característica provinciana de l’art de Vic”, però també la capacitat “per fer seves les tendències artístiques” de cada moment i adaptar-les “a partir del substrat local”, que és clarament conservador.
· Entre el Vigatà i l’Esclusa
L’art al servei de la burgesia, amb les pintures d’El Vigatà que decoraven salons nobles, obre un recorregut que continua amb Llucià Romeu i l’Escola de Dibuix de Vic, inici de l’ensenyament acadèmic de l’art.
Dos retrats de Josep M. Selva són la primera mostra d’una avantguarda on l’art ja no està al servei de l’oligarquia. Fidel Bofill i un magnífic retrat del Gravat Costa donen pas a l’aquarel·lisme –clàssic o renovat– de la mà de Ceferino Olivé, Pagespetit i Brugalla, i el retrat de la plaça Major, de la mà de Vilà Cañellas.
El visitant entrarà després en l’àmbit de l’escultura, de la talla religiosa de Pere Puntí (primer de tres generacions d’escultors), les figures costumistes de Julià Fàbregas o les talles d’animals del poc conegut Isidre Ibars, barber del carrer de Gurb, per tancar amb l’herència noucentista de Seguranyes.
El Grup dels 8, el nucli avantguardista més potent de Vic, obre la sala gran de l’exposició, amb un simbòlic autoretrat col·lectiu i obres d’alguns dels seus membres, a més de la revista Inquietud.
L’evolució paisatgística l’encarnen Jacint Conill, Vilà Cañellas, Fidel Bofill, Sadurní i Montanyà, just abans de l’entrada a la modernitat. Ceràmiques de Redorta i Collell, la pintura de Roca Ylla, Uribe, Ferran Sanz i Carles Vergés, la gran tríada Ricart-Vernis-Furriols i, per acabar, els que apuntaven als anys 60: l’escultura d’Enric Pladevall i la fotografia de Manel Esclusa.
