Irene Solanich-Sanglas
La novel·la negra, originada als EUA als anys vint, ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies. Aquest gènere literari, amb temes com la corrupció i la violència, captiva els lectors amb personatges complexos i trames intrigants per oferir una crítica social. França actua com a porta d’entrada d’aquestes obres a Catalunya. Per tant, les primeres obres en català són traduccions. Serà a partir dels anys cinquanta que apareixeran les primeres obres originals en català.
La novel·la negra catalana té les seves arrels als anys trenta, però cal considerar que ho fa a través de paròdies i imitacions de les obres policíaques. És a mitjans dels anys cinquanta quan es comença a construir una narrativa pròpia partint de trames que mostren denúncia de poder, crítica social i anàlisi humana. És quan Rafael Tasis publica La Bíblia Valenciana (1955), que més endavant es converteix en una trilogia, i Manuel de Pedrolo presenta Es vessa una sang fàcil (1954). Uns anys més tard, Pedrolo es converteix també en el director de La Cua de Palla (1963-1970) d’Edicions 62, una de les col·leccions de novel·la negra traduïda al català més rellevants del segle XX.
A partir dels anys setanta i especialment després de la dictadura, la censura s’alleuja. Al mateix temps, l’Estatut d’Autonomia (1979) i la Llei de Normalització Lingüística (1983) ajuden a consolidar la base cultural catalana. L’any 1977 comença l’activitat del grup Ofèlia Dracs, que alimenta la literatura catalana amb obres individuals i col·lectives emmarcades dins els gèneres populars. És en aquest context en què Edicions 62 llança les Seleccions de La Cua de Palla el 1981 i Edicions de La Magrana inicia la col·lecció La Negra el 1986 amb intencions de promoure la creació de novel·la negra en llengua catalana. Així és com es comencen a conèixer alguns dels noms més rellevants del gènere a Catalunya: Jaume Fuster, Andreu Martín, Antoni Serra o Maria Antònia Oliver.
Als anys noranta, la crisi econòmica i la dificultat del mercat per absorbir tota la producció literària dels anys vuitanta fa que l’eufòria del moment s’aturi. Malgrat tot, sabem que la novel·la negra reneix amb força a principis del nou mil·lenni incentivada, sobretot, per l’arribada dels autors nòrdics. Amb els anys, la novel·la negra a Catalunya torna a omplir les lleixes de novetats i sorgeixen noves propostes editorials especialitzades, com la col·lecció Crims.cat (2012) de Clandestina Editorial o l’editorial Llibres del Delicte (2013). Mentre que la primera ofereix un catàleg que combina autors internacionals i catalans, la segona opta per publicar exclusivament autors de parla catalana. D’aquesta manera es pot afirmar que la novel·la negra es comença a normalitzar també a Catalunya.La novel·la negra, originada als EUA als anys vint, ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies. Aquest gènere literari, amb temes com la corrupció i la violència, captiva els lectors amb personatges complexos i trames intrigants per oferir una crítica social. França actua com a porta d’entrada d’aquestes obres a Catalunya. Per tant, les primeres obres en català són traduccions. Serà a partir dels anys cinquanta que apareixeran les primeres obres originals en català.
