De Vic al temple de la sarsuela

Una actriu vigatana al gran temple espanyol de la sarsuela. Aquesta insòlita experiència és la que ha viscut Júlia Cervera Marsó durant unes setmanes com a actriu i cantant al Gran Teatro de la Zarzuela, on ha format part de la companyia que representava Bohemios, d’Amadeu Vives. La producció formava part de Proyecto Zarza, una iniciativa per acostar aquest gènere a un públic jove. Júlia Cervera va ser seleccionada en un càsting al qual s’havien inscrit prop de 400 persones, i al qual ja s’havia presentat l’any passat sense resultats. Aquesta vegada, sí: va superar la primera fase en què van seleccionar 80 aspirants i, finalment, va ser un dels 14 intèrprets escollits. “M’hi vaig presentar sense tenir gaire formació en cant líric, pensant que seria més semblant a un perfil de teatre musical”, explica. Creu que la seva aptitud teatral va pesar a l’hora de la tria entre un munt d’aspirants de perfils molt diversos. Tot i això, també pensa que la va ajudar la seva tessitura vocal, la d’una contralt femenina, un registre poc habitual. “Amb una veu de soprano potser hauria tingut més competència”, explica. La sarsuela Bohemios és una de les més conegudes d’Amadeu Vives, que de fet era català i nascut a Collbató, juntament amb Doña Francisquita, un gran clàssic del gènere. La versió que en van representar no és íntegra perquè busquen adaptar-la per a un espectador que no és l’habitual, els joves. Proyecto Zarza és una iniciativa del mateix Teatro de la Zarzuela que busca actors joves per atraure un espectador del seu mateix perfil, no gaire habitual en la sarsuela. També han fet sessions escolars. Ella mateixa diu que “no coneixia gaire la sarsuela abans d’això”, i que ha estat “un descobriment”. El seu acostament al cant líric havia estat només a través de l’Orfeó Vigatà quan van participar en un dels concerts del projecte Simfonova en què es cantaven algunes peces d’òpera. L’experiència li ha fet veure que, tot i la seva inclinació de sempre pel teatre de text, “també em podria encaminar cap al cant”, si segueixo practicant la tècnica del cant líric. La música “sempre ha estat molt present a casa”, tot i que reconeix que no va sentir gaire inclinació a cantar i seguir, per exemple, els passos de la seva mare a l’Orfeó Vigatà. L’actriu i ara també cantant reconeix que al principi va tenir algun moment de síndrome de la impostora davant de gent que tenia una formació musical superior a la seva, però de seguida es va trobar bé en el grup. Ser catalana, per exemple, no li ha estat un problema perquè la direcció va ser “molt respectuosa” amb els accents diversos de cada un dels actors i actrius, “des del meu castellà amb accent català fins a una soprano que cantava en castellà andalús”.

De Vic al temple de la sarsuela

Abel Cobos estrena ‘El rei i el drac’ a l’ETC

El festival de circ experimental Kontrast s’expandeix a Prats de Lluçanès i Casserres

Abel Reyes i els més malvats

Tona, Taradell, Sant Joan i Moià també se sumen dissabte a la campanya Cap Butaca Buida

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic