Avui, des dels Ets i Uts seguim acompanyant-vos tot fent un petit recorregut per alguns dels mots que descriuen els accidents geogràfics que l’aigua ha anat esculpint al llarg del temps.
Comencem per l’aigua que s’estanca i forma una extensió gran, un estany com el de Banyoles, per exemple, o una llacuna, que és una massa d’aigua més petita i sovint poc profunda. A prop del mar, aquests espais poden convertir-se en aiguamolls, zones humides riques en fauna i flora, com els aiguamolls de l’Empordà. Dins aquest paisatge trobem mots com maresma (terreny baix i sovint inundable), salobrar (zona d’aigua salabrosa), bassa o bassal (dipòsit natural o artificial d’aigua) i clot (depressió del terreny que pot acumular aigua).
I no oblidem els torrents, cursos d’aigua que només porten cabal després de pluges intenses, i les rieres, que poden semblar inofensives però que, quan s’enrabien, poden provocar grans crescudes i deixar empremta al territori i a la memòria col·lectiva.
Cada mot és una petita geografia, una manera de mirar i entendre el món. I és clar, la llengua, com l’aigua, sempre troba el seu camí.
Consorci per a la Normalització Lingüística d’Osona
