Una ortopèdia que ja no només repara ossosAmb l’hivern no només baixen les temperatures, sinó que també s’activa tot un repertori d’expressions que ens ajuden a explicar el fred, el gel i les ganes de quedar-nos a casa. Ni quan el termòmetre cau en picat, la llengua es queda curta. I aquest any de fred n’hem estat ben servits!
Quan fa molt fred, no dubtem a dir que fa un fred que pela o un fred que talla. És aquell fred que se’t cola pels ossos i que et fa enyorar la calefacció abans d’hora. Si la cosa és extrema, encara ho exagerem més: fa un fred de mil dimonis o fa un fred que glaça.
I si el fred es nota de veritat, tremolem com una fulla. A fora, el paisatge també ho diu tot: fa un fred que pela les pedres, ha caigut una glaçada o tot està ben gebrat.
L’hivern també té un vessant figurat. Quan algú no mostra emocions, diem que és fred com el gel. I si una relació o un ambient s’espatlla, constatem que s’ha refredat. En canvi, quan ens protegim bé, ens abriguem fins a les orelles i intentem passar l’estació com podem.
Aquest hivern potser ha estat llarg i fred, però les expressions que l’acompanyen fan entrar en calor la llengua. I mentre a fora fa rasca, sempre ens podem posar a recer.
