El compositor Bernat Vivancos, amb segona residència a Rupit, crea una viola de gamba inspirada en el Collsacabra

Es diu Eliane. És una viola de gamba i, entre d’altres particularitats, atresora part de l’essència del Collsacabra. Literalment. Perquè, entre d’altres, porta incrustats fòssils recollits a peus de la cinglera de l’Agullola de Rupit. Es tracta de l’instrument que es va fer personalitzar el compositor Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), que té la segona residència a Rupit des de ben petit. Un entorn, el Collsacabra, que ha convertit en font d’inspiració, ara també en el procés de creació d’aquest singular instrument de corda. Vivancos explica que es va “enamorar” del so de la viola de gamba ja fa anys, possiblement després de visualitzar la pel·lícula Tots els matins del món, d’Alain Corneau, guanyadora el 1992 d’un César a la millor banda sonora, interpretada per “l’admirat” Jordi Savall. La seva carrera musical el va portar a l’estudi del piano, primer, i de seguida al món de la composició o l’orquestració, en el qual està excel·lint. Fa dos anys, va decidir recuperar aquella primigènia devoció per la viola de gamba i es va plantar al taller dels lutiers Sergi Casademunt i Gonzalo Pieters, a Barcelona. “Els vaig encarregar una viola de gamba de sis cordes, única i molt personal.” Plegats iniciaven un procés que ha acabat resultant “molt viscut i compartit”, explica. Entre d’altres, Vivancos va voler que l’instrument servís per testimoniar “el meu amor per Rupit i pel Collsacabra”, un entorn que ha esdevingut “lloc d’inspiració de gran part de les meves obres”. Dos elements materials ho testimonien la mar de bé. D’una banda, va fer incrustar petits fòssils tant al cordal com a l’arquet, que ell mateix havia recollit a peus del penyal de l’Agullola de Rupit. En concret, es tracta d’alguns cargols i nummulits molt diminuts propis de l’Eocè marí i, per tant, d’entre 40 i 60 milions d’anys d’antiguitat. “Ens recorden la nostra petitesa i l’origen de tot plegat”, i amb unes formes naturals “sàvies i geomètricament perfectes”, reflexiona Vivancos. Així mateix, al capçal del claviller hi va fer esculpir un cap de cabra, també com a “homenatge” al Collsacabra. Per ajudar-los a inspirar-se, va enviar als lutiers un dels bastons de boix que, de petit, els havia regalat, a ell i al seu germà, “l’avi Feliu de Can Donada”, un històric bastoner de Rupit, també coronat amb un cap de cabra. Més enllà d’aquestes referències al territori d’adopció, Vivancos hi va fer gravar alguns acords de composicions seves. L’instrument esdevé una “còpia exacta” d’una Barak Norman de finals del segle XVII, un dels que actualment toca el mateix Jordi Savall. Pel que fa als materials, hi ha una combinació de fustes d’avets del Pirineu francès o d’erable i de boix de Siurana. “Avui he complert un somni”, piulava la setmana passada el mateix Vivancos, que durant aquests dos anys també ha estat estudiant interpretació de viola de gamba amb Miguel Bonal i Marc de la Linde, malgrat que assegura que només la tocarà “en la intimitat”, pel simple plaer de gaudir d’un so que, com el mateix Collsacabra, el tenen enamorat.

El compositor Bernat Vivancos, amb segona residència a Rupit, crea una viola de gamba inspirada en el Collsacabra

Èxit del matx d’improvisació teatral solidari amb Aldaia, a l’Espai ETC

Ja és Nadal a Espinelves

Carles Garcia tanca una etapa de 20 anys al Museu del Ter de Manlleu

Un total de 26 curts, en una nova edició del Festival Julius

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

Bon Preu compra a Danone la planta de Parets del Vallès i invertirà 30 milions per convertir-la en un hub de distribució

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre