“El festival és un aparador de cinema i un nexe de cultures”

Quim Crusellas era un dels organitzadors d’una sessió de cinema a la fresca a Vic, el juliol de 2004, que va ser l’embrió del Festival Nits de Cinema Oriental. Òbviament, cap dels presents en aquella ocasió s’imaginava que estaven posant les bases d’un dels festivals de cinema asiàtic amb més projecció d’Europa. Actualment, Quim Crusellas n’és el director. És més que un festival, amb moltes activitats paral·leles sobre cultura asiàtica. És un dels secrets que hagi arribat als 20 anys? L’any 2004, quan es va projectar Shaolin Soccer a la Bassa dels Hermanos, que encara avui és epicentre del festival, era com un acte clandestí. Entre uns quants vàrem muntar la pantalla, un restaurador de la comarca –en Boon Chan– va fer el sopar cantonès i de cop i volta vam ser tres-centes persones. Aquest esperit és el que no volem que canviï malgrat el creixement. S’hi ha sumat el fet cultural: Vic té diverses comunitats asiàtiques, i molts dels seus integrants participen al festival: el fem amb ells, no per a ells. Ens agrada ser aquest pont entre cultures: que hi hagi cuina, arts marcials, dansa... Hi ha un públic que ve a veure cinema i un altre que ve a gaudir de tot això. Ara mateix, aquest component social del festival és encara més necessari? És imprescindible. El cinema asiàtic entès en sentit ampli, perquè són molts països, és diferent. Més visceral. Amb alts i baixos, no de qualitat sinó temàtica: pot passar d’una escena d’acció trepidant a una de dolça i poètica. Ho fan amb una gran naturalitat, és la seva manera d’entendre el cinema, i diria que la vida. Per això hi ha gent que a través del cinema vol descobrir altres àmbits de les cultures asiàtiques. I això és molt important, en aquest moment en què la ultradreta avança, i se li abona el terreny perquè ho faci. Nosaltres creiem en la diversitat i ho veiem en el mateix equip del festival en què hi ha gent de procedència asiàtica, i ens enriquim mútuament. És un aprenentatge constant. Quin és l’estat de salut actual del Festival Nits? Tenim una estabilitat programativa. Els distribuïdors asiàtics hi confien com a aparador, els espanyols i catalans que compren cinema asiàtic també el consideren un company imprescindible. En la part pressupostària, continuem necessitant un patrocinador fort. Això va néixer d’una forma natural i va anar creixent: trobar un bon patrocinador a mig camí no és fàcil, però sí necessari. Les administracions d’aquí hi han acabat creient i hi aposten fort. Però a l’Àsia hi ha ara mateix unes conjuntures polítiques i estratègiques que afecten: la Xina, Taiwan i Hong Kong són tres mercats importants. Això sembla que no tingui a veure amb el cinema, però ens afecta: ara mateix han tallat molts dels ajuts exteriors, inclosos els culturals. Hem de veure com saben llegir les col·laboracions que vinguin d’allà i trobar alguna institució o empresa d’aquí relacionada amb Àsia que entengui l’esperit del festival. Ha tocat un tema delicat. Com navega el festival, més enllà dels ajuts econòmics, en la delicada situació política d’alguns llocs d’Àsia? Tinc un interès personal a saber l’esdevenir històric de cada lloc. I en el cas de l’Àsia és importantíssim. Ha de pensar que a l’Índia, en una enquesta recent, el cinema apareixia com a segona qüestió d’interès per a la població, després del menjar. El cinema està connectat a la manera de ser dels països i a la seva situació, i tots recordem com Vietnam va incidir en el cinema nord-americà. A l’Àsia, la tensió entre Xina i Taiwan és evident, i per altra part l’ofegament de Hong Kong ha afectat una indústria que fa vint o trenta anys era molt i molt potent. El cinema que feien abans era d’entreteniment, i el que fan ara és més social, perquè tenen més problemes. Aquesta és una edició amb apostes més radicals? Hem tornat una mica als orígens. Vam començar amb el cinema popular asiàtic, i pensant en aquest públic més fan i que vol veure pel·lícules molt diferents. A part de títols més íntims i de cineclub o les més familiars de la Bassa hi ha la Nit de Terror al centre cívic Joan Triadú amb cinema japonès entretingut i salvatge. Des de la pel·lícula amb més caps tallats de la història a una de ninges contra taurons. Hi ha alguna pel·lícula que hagi costat de portar i de la qual estiguin contents? Sempre estem contents del festival, però aquest any una mica més perquè hem aconseguit portar pel·lícules que teníem entre cella i cella com Ride On, de Jackie Chan. Era inabastable per al festival, però aquí va entrar la productora i distribuïdora espanyola Cinemaran. Els la van recomanar, van comprar els drets i gràcies a això la tenim. Busquem la complicitat de distribuïdors espanyols que si compren les pel·lícules és més fàcil que les vulguin presentar aquí. Enguany ens ha passat amb vuit pel·lícules. Gràcies a Alfa Pictures tenim també la japonesa Baby Assassins. És una feina de festival, d’actuar com a mercat, que el públic desconeix. És una activitat soterrada molt important per a nosaltres. Quan veiem una pel·lícula que ens agrada, oferir-la a un distribuïdor, com hem fet amb Special Delivery, un dels títols potents del cartell, que ha comprat YouPlanet. És important que confiïn en tu i en el teu criteri, cada any recomanem més pel·lícules, i abans de l’estrena a sales o plataformes les podem veure aquí. No hi ha bon festival que no tingui una bona retrospectiva. Com configuren la del Festival Nits? En part, el festival és el que a nosaltres ens agradaria veure com a públic. Voldríem fer retrospectives de coses impossibles, però ens estem acostumant –i penso que fem bé– a treballar amb allò que les productores ens posen a l’abast. El castell de Cagliostro, la veurem doblada en català perquè n’ha adquirit els drets una distribuïdora de Barcelona. Serà l’única ocasió de veure-la en sala abans que vagi a plataformes. La de Kurata –l’actor homenatjat–, que és First of Legend, la va triar ell mateix i arriba en una còpia de Hong Kong que esperem que estigui molt bé. Continuarem veient figures del cinema asiàtic a Vic? Tenim convidats que allà són autèntiques estrelles, encara que siguin menys coneguts aquí i per a nosaltres és sorprenent i molt gratificant que siguin ells els que ens proposen de venir.Ha parlat del centre cívic Joan Triadú, l’antiga biblioteca, que s’incorpora al festival. Què s’hi guanya?Guanyem espai, és un lloc molt més gran, podrem instal·lar-hi fins i tot una barra de bar i la gent hi estarà fresca. És insonoritzat i com que s’hi farà el karaoke permetrà que la gent pugui cridar tant com vulgui. Per altra part, convertim L’Atlàntida en un cinema, amb una pantalla de 13 metres a la sala gran. M’agradaria tenir un cinema-cinema al centre, com era el Vigatà, no ja per al festival sinó per a la ciutat. Però L’Atlàntida ens funciona molt bé, combinant les dues sales ens dona possibilitats.

“El festival és un aparador de cinema i un nexe de cultures”

Mor el director de fotografia Tomàs Pladevall, rodenc d’adopció i figura clau en el cinema català

La primera pel·lícula en català

El català assoleix la segona millor xifra de la història als cinemes el 2025, però no supera el 5,5% de quota

Ignífug desgavell matrimonial

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor