“Bigoti conspicu, armilla descordada, americana llampant”. Tres pinzellades amb què un manlleuenc en retrata un altre, un traç precís en paraules del periodista Jaume Collell per dibuixar la figura de Joan Viladomat en el seu apogeu, cent anys enrere, quan la seva música regnava al Paral·lel. El retrat es desplega en el llibre ‘El músic de l’americana vermella’ (RBA-La Magrana), que no només és una biografia de l’escriptor sinó el retrat d’una època daurada.
Nascut al carrer del Pont de Manlleu l’any 1885, fill d’un barber i amb inquietuds per la música des de jove, Joan Viladomat arribava a Barcelona l’any 1910. Ho feia de la mà de la seva dona, Ramona Mercader, estanquera del poble, amb qui s’havia casat feia poc.
La Barcelona que troba Viladomat és “descordada”, diu Collell. El Paral·lel s’està convertint en epicentre d’una celebració permanent, que pujarà de voltatge en els anys de la Primera Guerra Mundial. La neutralitat converteix la capital catalana en una ciutat adinerada, i què millor per gastar els diners que les festes. I la música que hi sona de fons és la de gent com Joan Viladomat.
“Barcelona va ser equiparable durant uns anys a París o a Berlín però més desenfadada, més viva, més mordaç…”, diu Jaume Collell. El fill del barber de Manlleu s’hi va moure com a peix a l’aigua, des del moment que va obrir una acadèmia de varietats en un Paral·lel de cafès i teatres, tots amb orquestra. “Ell era un músic esponja, amb la justa formació que necessitava”, explica el seu biògraf.
Però si algunes qualitats tenia eren la creativitat, la versatilitat i la intuïció. “Servia el mercat, i ho feia amb un nivell de resultat esplèndid… tan senzill però tan sublim com això”, diu Collell. Dels tangos a les sardanes, dels cuplés a les sarsueles.
Viladomat es va moure molt poc de Barcelona, però la seva música va arribar molt lluny. La investigació ha documentat unes 700 peces entre les quals n’hi ha de tan conegudes com Fumando espero, el celebèrrim tango publicat l’any 1928 a l’Argentina que ha donat la volta al món. “Si féssim una llista de les melodies més recordades del segle XX, segur que l’hi trobaríem, al costat de Strangers in the night o Bésame mucho”, diu Jaume Collell. Però també El vestir d’en Pascual, que Núria Feliu o Guilermina Motta van recuperar anys més tard. I peces no tan conegudes però popularíssimes en el seu moment com El tango de la cocaína, que va ser representat 500 vegades en un any, el 1926, i la sardana Catalunya plora, dedicada a la mort d’Àngel Guimerà. Entre el género grande i el género chico, Viladomat va més enllà i es proclama autor del género ínfimo, el petit espectacle de varietats.
“I tot això ho fa un home nascut al carrer del Pont de Manlleu”, remarca l’autor d’El músic de l’americana vermella. Joan Viladomat moria l’any 1940, víctima d’una pulmonia i amb la posguerra entristint un ambient que ja mai més tornaria a ser el mateix.
La seva música no cau en l’oblit, però sí el seu nom, que ni tan sols figura a l’Enciclopèdia Catalana (sí a l’Espasa-Calpe de 1928, per exemple). Fins que Jaume Collell, ara fa més de 20 anys, es fixa en aquest manlleuenc heterodox, que forma part del que ell anomena Catalunya subterrània.
Li ha seguit el rastre en les partitures i en les hemeroteques –no quedaven testimonis directes que l’haguessin conegut– però ha trobat molt més del que es pensava.
“Quan vaig veure que podia posar-lo en la seva salsa, parlar de la Barcelona en què va viure, em vaig decidir a escriure el llibre”. Es tanca el cercle que va començar l’any 1991, a Manlleu, amb l’espectacle Viladomat glacé. No hi ha res definitiu, però la seva aproximació a Joan Viladomat s’hi acosta molt.
‘Soirée’ musical a Can Puget
Faltava una formalitat perquè Manlleu honorés Joan Viladomat, i es complirà el proper dimecres. Aquest dia es descobrirà al número 44 del carrer del Pont, a la casa on va néixer, una placa commemorativa.
Serà el principi d’una tarda d’homenatge que continuarà després a Can Puget com no podia ser d’altra manera, amb música. Des d’un lloc a l’altre, s’hi anirà seguint un passant animat per La Palma Jazz Band.
El terme soirée, que remet al vocabulari de l’època daurada de Viladomat, descriu un espectacle que seguirà a la presentació del llibre, a càrrec del mestre i exalcalde Ramon Sitjà.
Després d’ell, l’escenari serà dels artistes, amb la conducció d’Ophrius McAulet, el peculiar personatge que dirigeix La Palma Jazz Band, i l’actriu Itziar Castro.
Les actuacions musicals seran les de Guillem Roima, Francesc Romero i Edgar Vila, la Coral Serpencanta, La Palma Jazz Band, Jordi Domènech, Mercè Muns i Maria Molet, Fausto Gramola i, com a convidada especial, la cantant Núria Feliu. En la seva veu, es podrà escoltar El vestir d’en Pascual. Entremig també hi haurà intervencions teatrals de Dolors Collel i Antonio Anglada, entre d’altres.
Els assistents a la soirée també podran tastar el còctel Viladomat glacé, creat l’any 1991 per a l’espectacle del mateix títol que Jaume Collell va muntar a Manlleu, l’inici de la seva incansable investigació per reivindicar el compositor i la seva obra.
