La història del cavall de Troia va succeir realment com ens ha arribat? “No té cap sentit que després d’assetjar la ciutat deu anys els grecs construeixin un cavall de fusta, s’amaguin a dins i els troians el fiquin dins de les muralles sense mirar què hi ha a dins.” Ho explica el manlleuenc Marc Gascón, que ha inclòs aquest conegut relat en el llibre en anglès Ask Why! (Pregunta per què!), on convida a revisar coneixements que donem per sabuts i que no tenen fonaments prou sòlids o que, senzillament, són erronis. Com seria la història del cavall de Troia? “Hi havia uns vaixells que es deien hippos [cavall] perquè tenien el mascaró de proa en aquesta forma… i això es va tergiversar i es va entendre literalment.” Els grecs, possiblement, anaven disfressats de comerciants o mariners, en aquestes embarcacions, i això va enganyar els seus enemics.
Gascón defineix Ask Why! com un llibre “de pensament crític per trencar esquemes”, que ha escrit amb una mirada molt àmplia. Tant pel que fa al seu contingut com pel públic al qual s’adreça. Per això es presenta formalment com un àlbum il·lustrat, gràcies a la col·laboració del dibuixant i dissenyador moianès Eduard Altarriba. En dobles pàgines, s’explica primer allò que es creu o s’accepta i al costat l’alternativa real. Gascón recorda que Albert Einstein reconeixia que no era més intel·ligent que el comú dels mortals “però que es preguntava més coses… per tant, no és una qüestió de neurones sinó d’actitud”. Resseguint les pàgines del llibre descobrirem que els dinousaures no s’han extingit, perquè continuen vius en els ocells. Que el foc no el va descobrir l’homo sapiens sinó que va ser a la inversa, i que gràcies al foc i les seves aplicacions van prosperar els homínids. Que l’illa de Pasqua no es va desforestar perquè hagués crescut la població, sinó que va decaure quan van arribar-hi europeus i van capturar els seus habitants per esclavitzar-los a les mines del Perú, a més de portar-hi malalties. I si aquests són exemples històrics, també al llibre n’hi ha de tècnics. “Què anul·la el pensament crític? Una autoritat despòtica.” Com el rei de Suècia que al segle XVII va fer construir un enorme vaixell, el Vasa, que es va enfonsar davant seu: “Li tenien por, i per no dur-li la contrària no van pensar críticament.” O el transbordador espacial Challenger, que va explotar l’any 1986 perquè no es va fer cas dels que advertien que el fred podia haver danyat algunes gomes. “Un cas en què el pensament de grup anul·la el de l’individu, això s’estudia a les escoles de negocis.” Gascón troba que aquesta és una mancança universal: la seva experiència professional en empreses de diferents països li ha demostrat que és un mal atribuïble a la condició humana. També recull històries, per cert, de negocis que han fracassat pel mateix motiu.
{{ comment.text }}