Un orgue pel 80è aniversari

L’edifici d’estil romànic es va enderrocar l’any 1936 durant la Guerra Civil, però l’arquitecte Josep Danés va reconstruir-lo el 1945. L’orguener de Ribes, David Iglesias, ha promogut que s’hi portés un orgue romàntic, que caldrà restaurar abans d’instal·lar-lo. L’església parroquial de Santa Maria de Ribes celebrarà el seu vuitantè aniversari aquest 2025. En principi, la idea és que es creïn dues comissions: una que s’encarregui dels actes de celebració i una de tècnica que s’ocupi de fer el pla director de restauració de l’edifici. La cirereta del pastís ha estat l’adquisició d’un orgue ben especial. Un regal ideal per commemorar l’efemèride. L’orguener de Ribes de Freser, David Iglesias, que té un taller de reparació d’orgues i harmòniums al centre històric de Vic, ha estat l’ideòleg del projecte. L’església ribetana no ha tingut mai un orgue i aquest error s’havia de corregir. Al col·legi major del Sagrat Cor de Sarrià de noies de Barcelona n’hi havia un. Quan va tancar, les monges ho van cedir a Sant Joan de Déu per posar-hi uns serveis socials per sensesostres i drogodependents. L’orgue acumulava pols i, parlant amb l’anterior mossèn de l’església, Martín Nicolás, van decidir rescatar-lo. Després d’adquirir-lo gratuïtament, Iglesias el va desmuntar i el va traslladar fins a la rectoria de Ribes. “Ara s’ha de restaurar, muntar i adaptar a l’espai de la tribuna on es col·locaria”, diu l’orguener. Cal buscar el finançament per fer-ho, però serà una excusa per restaurar l’església, “que li convé molt”. El procés de restauració d’un orgue és variable i depèn de molts factors, però es pot allargar uns tres anys. Quan estigui restaurat, l’orgue serà el tercer del Ripollès d’una certa mida juntament amb el del monestir de Santa Maria de Ripoll i el del santuari de Núria. L’orgue que anirà a l’església de Ribes és de 1960, però està fet amb elements d’orgues més antics. “És contemporani a l’edifici, que es va acabar del tot en aquella època”, explica Iglesias. L’orgue, fabricat per l’empresa de Lluís Camps, és d’estil romàntic, l’habitual des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX, per tant és un dels “últims orgues romàntics de l’escola catalana”, ja que després va haver-hi un canvi d’estètica a un estil barroc. A grans trets, un orgue romàntic destaca per la nombrosa presència de registres de sonoritat greu i pastosa, i d’altres que pretenen imitar els sons de l’orquestra. Actualment, l’orgue té 360 tubs, i un cop restaurat en tindrà 543. L’església no tenia un orgue, però sí que hi ha constància de l’existència d’un harmònium. Es tracta d’un instrument de vent que s’ha de manxar amb els peus i és semblant a l’orgue, però el so està produït per unes llengüetes metàl·liques en comptes d’uns tubs. L’harmònium era de finals del segle XIX i durant la Guerra Civil el van llançar daltabaix del cor i va quedar destrossat. Els veïns en van recollir les restes i el van reconstruir després de la guerra. Va durar fins al 1995 i, llavors, es va comprar un orgue electrònic coincidint amb el cinquantenari de l’església, “que imita l’orgue de tubs, però amb altaveus”. El pas del temps l’ha fet malbé. L’església de Santa Maria de Ribes originàriament era romànica i es troba documentada des de principis del segle XI. Però l’actual església és moderna, ja que el 1936 un grup d’anarquistes va desmuntar els retaules i els va cremar. L’Ajuntament sembla que hauria ordenat enderrocar-la, “perquè s’havia d’ampliar la plaça”. La nova església es va construir entre els anys 1940 i 1945 (any de la seva consagració) per l’arquitecte Josep Danés. Fins als anys seixanta, s’hi van fer intervencions. L’església, que pertany al Bisbat d’Urgell, és un bé d’interès cultural local i està inclosa en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va quedar petita a finals del segle XVIII i es va fer una església barroca més gran. En l’església nova, Danés va fer-hi unes voltes parabòliques per guanyar espai: passant de tres a una nau i “guanyant espai, llum i fent-la més confortable”. També va recuperar una teulada de pissarra amb un pendent més gran. El vuitantè aniversari ha de ser un revulsiu per arreglar l’església, ja que té un problema molt important a la teulada per les filtracions d’aigua. A més, hi ha esquerdes i alguns “materials de la postguerra són molts fràgils”. L’espai ha de ser visitable per tothom i, com l’orgue, no ha de tenir un ús exclusivament religiós, sinó també cultural. El campanar i les campanes Durant la Guerra Civil, de l’església només en va quedar el campanar, perquè era útil per finalitats bèl·liques i perquè hi havia el rellotge. Com a molts indrets, les campanes van tirar-les daltabaix i n’aprofitaven el metall per fer munició. En canvi, van deixar les campanes del rellotge perquè marcaven les hores. El rellotge es va canviar als anys seixanta, però les campanes van restar oblidades fins que Xavier Pallàs, de l’escola de campaners de la Garrotxa, va fer unes fotografies amb un dron per datar-les. La dels quarts era de 1625 i la de les hores, de 1425. 400 i 600 anys d’història. Ribes de FreserIsaac Muntadas

Un orgue pel 80è aniversari

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

Orfeó i cobla, una festa major de la música

“Aquest concert és un luxe”

El Jordi Gas més pop

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic