La primera temporada d’El juego del calamar (setembre de 2021) va triomfar arreu del món. La sèrie de Netflix va arrasar amb 265 milions de visualitzacions durant els tres mesos posteriors a l’estrena. Deu mesos enrere, pocs dies abans de rebre les primeres dosis de la vacuna contra el coronavirus, una producció japonesa titulada Alice in Borderland veia la llum a la plataforma de streaming nord-americana. La sèrie nipona té una premissa similar al joc del calamar i ha conviscut en paral·lel amb la ficció japonesa, però no ha tastat l’èxit fins al salt a la fama del mol·lusc cefalòpode. Totes dues tenen tres temporades (la segona, el 2022 i la tercera, aquest setembre) i ambdues tracten d’un battle-royale (tots contra tots) macabre en què sobreviu el més fort.
Les dues primeres temporades se centren en Ryohei Arisu i Yuzuha Usagi, un noi addicte als videojocs i una noia que es dedica a l’alpinisme, respectivament. Després de la caiguda d’un meteorit al mig del districte de Shibuya (Tòquio), els supervivents desperten en una dimensió paral·lela deserta del Japó i són obligats a competir entre ells en uns jocs sàdics i mortals. La dificultat i el tipus de desafiament està representat pels quatre pals i números de la baralla francesa. Els cors (jocs psicològics) són els més cruels. Si no juguen, se’ls caduca l’estància en aquest món i els disparen un làser des del cel, que els mata. I si perden als jocs, també moren. Després de trobar totes les cartes dels números, a la segona temporada s’han d’enfrontar als reis de cadascun dels pals (piques, trèvols, diamants i cors).
En la tercera temporada, l’Arisu i l’Usagi són parella i viuen junts. No recorden res dels jocs que van haver de superar. Només que han estat a l’hospital recuperant-se. Igual com passa amb Seong Gi-hun a El juego del calamar, l’Arisu es veu empès a participar de nou als jocs per salvar la seva dona, accedint al món paral·lel a través d’una aturada cardíaca provocada. L’aparició del misteriós professor de psiquiatria Ryuji Matsuyama, que participarà als jocs amb cadira de rodes, serà clau en la trama. Aquest cop, els participants s’enfronten al desafiament final: vèncer al jòquer.
A diferència del joc del calamar, els jocs no són infantils i hi apareix l’element sobrenatural. Són desafiaments en què la lògica i l’atzar es mesclen a la perfecció per generar tensió fins al final. Tindreu empatia per la majoria dels participants, però s’ha de reconèixer que les morts de la trama són més previsibles. Hi ha tres jocs sublims, sobretot, perquè són estratègics, psicològics i necessiten de la cooperació de tothom. Entre els capítols 2 i 3, juguen a un joc de cartes que és una batalla entre zombis i humans on res és allò que sembla. Al quart episodi, prenen el protagonisme uns vagons de tren amb un ocell engabiat a cadascun d’ells. Fins aquí puc llegir. El joc final és una obra mestra que combina els sentiments humans amb un laberint. Els decebuts amb el final d’El juego del calamar, amb Alice in Borderland han pogut llepar-se les ferides. Segurament, amb dues temporades n’hi hauria hagut prou, però han sabut tancar el cercle dignament. O potser no… Pinta a un spin-off a l’americana, com amb el calamar. Camins paral·lels.
Fitxa tècnica
Plataforma: Netflix
Gènere: Suspens, ciencia-ficció, drama i supervivència
Llengua original: Japonès
Català: No. Doblada al castellà
Capítols: 6 (22 en tres temporades)
Director i guionista: Sinsuke Sato / Yoshiki Watabe, Yasuko Kuramitsu i Shinsuke Sato
