El MMVV arrenca amb premi

La 31a edició del MMVV va arrencar dimecres amb força, malgrat que la pluja ja va fer acte de presència des de la mateixa tarda en què es feia el concert inaugural. Res no va afectar, però, la programació, que es feia tota en escenaris coberts, ni tampoc el desenvolupament de la resta d’activitats professionals, amb 650 acreditats que des de primera hora del matí es movien per L’Atlàntida. El Premi Puig-Porret, que des de Vic premia cada any un projecte de creació musical, va ser protagonista de la jornada. Coincidia l’estrena de l’espectacle que s’ha dut a terme gràcies al premi de l’any passat, L’últim camí de Walter Benjamin, amb la concessió del premi d’enguany. “Una coincidència que no té perquè produir-se sempre”, explicava el director artístic del MMVV, Marc Lloret. Des de fa anys, el jurat aposta pel risc en les produccions a qui entrega els 10.0000 euros de dotació. I enguany ho ha tornat a fer, amb Constel·lacions, de Núria Andorrà. Almenys això és el que es dedueix del que serà aquesta creació: una fusió de música, arts visuals i circ, en què la primera és l’eix. Se’n valora “l’existència d’un llenguatge musical propi, i l’originalitat en la proposta”. Núria Andorrà és percussionista i treballa en el camp de la música improvisada, a més d’ensenyar al Conservatori del Liceu. El seu projecte comptarà amb la participació del Circ Cric, l’artista visual Sabina Covarrubias i el dissenyador sonor i de llums Roc Mateu, “totes elles persones indiscutibles en les seves disciplines”. El resultat es podrà veure d’aquí a un any. La inauguració del MMVV va ser sòbria: no hi va haver discursos, tot i la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, i de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, que van acompanyar a l’escenari la presidenta de la Fundació Puig-Porret, Anna Maria Carbonell quan va llegir el veredicte. De seguida, la música es va convertir en protagonista, en una jornada que no per ser la primera va ser menys concorreguda. A més dels professionals acreditats al MMVV, ha començat a córrer la veu entre el públic en general que l’entrada als concerts del primer dia és gratuïta (ni tan sols els 3 euros per actuació que es cobren a partir de dijous) i els escenaris s’omplen, com va passar en el cas de Gertrudis. Dijous, la jornada arrencava amb la mateixa expectativa, i també amb el mateix resultat: la pluja va fer acte de presència a mitja tarda, tot i que sense causar cap efecte en la programació oficial. Davant de la previsió meteorològica del cap de setmana, sobretot de dissabte, l’organització no preveu suspendre els concerts dels grans escenaris a l’exterior (la plaça Major i el Sucre), si no és que hi hagi tempesta elèctrica o plogui molt. Un altre cas és el de les quatre actuacions per a públic familiar de dissabte, que està previst dur a terme als jardins de L’Atlàntida, i que s’haurien de traslladar a sopluig, així com els concerts de l’escenari off de la plaça dels Màrtirs. Els propers dos dies –diumenge ja no hi ha programació oficial ni tampoc músics al carrer–, el MMVV estarà pendent del cel. Homenatge als perseguits Montserrat Rius Juliane Heinemann va inaugurar oficialment el 31è MMVV, en qualitat de guanyadora del Premi Puig-Porret de l’any passat. La seva obra, un espectacle musical i visual, va colpir per la seva forma i fons. La formació quedava inserida entre dues pantalles, una al davant i l’altra al darrere, en les quals s’hi projectaven imatges del paisatge que va recórrer el filòsof fins a Portbou en la seva fugida. Una estètica que recordava molt els paisatges romàntics de l’artista alemany Caspar David Friedrich, unes imatges que harmonitzaven natura i poesia i que convidaven, ambdós, a viure i sentir el drama de Benjamin Walter com una tragèdia universal. Quan es projectaven en les dues pantalles, les imatges ens feien veure els artistes des d’una perspectiva tridimensional. L’últim camí de Walter Benjamin ressegueix la mort de l’escriptor i filòsof alemany, que va morir en el seu intent d’escapar de la persecució nazi l’any 1940. Com que no ho va aconseguir, es va llevar la vida prenent una sobredosi de morfina a l’hotel on s’allotjava a Portbou. Un homenatge al pensador, al perseguit, a l’home que lluita per un món millor, un homenatge que es fa extensiu a tots els, injustament, perseguits. Universal i, malauradament, molt actual. Poemes d’Antonio Macha-do, Màrius Torres, Rafael Alberti i Rainer Maria Rilke, entre d’altres, cadascun cantat en la llengua original en què van ser escrits, cadascun amb l’entonació i registres vocals que s’adeien al contingut dels poemes. La veu de l’artista mostrava a través dels poemes el plor, la impotència, l’amor, la tristesa..., un món que s’enfonsava envoltat de tenebres. La música, pop electrònic amb alguna aclucada d’ull a l’acústica pel que fa a la bateria, era un element més que brodava el concert, músics triats entre els millors que podien dur a terme aquest projecte. Marcel·lí Bayer, saxo; Marko Lohikari, baix; Jordi Matas, guitarra, i Oriol Roca, bateria. Aquest darrer va tancar amb un solo que va deixar el públic amb el cor en un puny, els últims batecs del cor de Benjamin Walter, que precedien el “No sents, cor meu, la soledat de les estrelles...?” de Màrius Torres. Silenci, impactant i corprenedor. Les imatges projectades per Samuel Navarrete, la música i la veu, tot sumava un projecte de grans professionals amb un missatge molt clar que el mateix Benjamin Walter va deixar escrit: “És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres”. EL 9 NOU publicarà el proper divendres a El Magazin una entrevista amb Juliane Heinemann.

El MMVV arrenca amb premi

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

“Vaig venir per treballar d’infermera. Només vull estar tranquil·la i viure en pau”

Indignada perquè tot i aparcar bé l’acaben multant al Sucre de Vic

De les millors carns, els millors embotits

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

Una Quiniela de 14 encerts, validada a Vic

Mor un motorista en un xoc frontal amb un turisme al Brull

El sòl pelvià i les forces invisibles

El grup d'Ara Vic diu que ha perdut la confiança en la seva regidora Elisenda Carrera

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll