L’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Roda de Ter és ara el Museu Arqueològic de l’Esquerda. El president de la Generalitat, Quim Torra, inaugurava el passat dia 1 de desembre un equipament que simbolitza la vitalitat de la investigació arqueològica a Osona. En aquest cas, amb quatre dècades d’excavacions al jaciment, la importància del qual ja intuïen els aficionats del Club Excursionista de Roda que hi havien treballat anteriorment. Des de 1977, el treball científic ha posat al descobert més de 15 segles d’història concentrats en la península que s’alça sobre un meandre del Ter. Un lloc que els seus primers pobladors, a l’edat del bronze, ja van considerar estratègic per establir-s’hi.
En un camp arqueològic, el museu no és mai un objectiu per ell mateix. El pas del temps determina el potencial d’un jaciment, consolida projectes de recerca al seu entorn i, finalment, sorgeix la necessitat d’un espai físic d’exhibició. A Roda va haver-hi un primer museu al carrer Bac, que aviat va quedar insuficient. El tancament de la caserna de la Guàrdia Civil l’any 1997 va ser providencial: deixava un gran edifici buit, molt a prop del jaciment, tot i que en un estat deplorable i amb la necessitat d’arribar a un acord amb els seus propietaris, que en aquest cas no era l’Estat sinó privats. Una circumstància especial que tenia a veure amb l’origen de l’edifici: la caserna havia estat promoguda a principis del segle XX pels Baurier, industrials que tenien la fàbrica just a sota i que volien tenir a prop la Guàrdia Civil per si calia controlar els obrers.
L’adquisició de la caserna per part de l’Ajuntament va anar seguida de tot el procés per a la rehabilitació, amb una inversió total de d’1,3 milions d’euros, que l’any 2013 deixava a punt les instal·lacions. La darrera fase ha consistit en la museïtzació, amb 484.000 euros vinguts de l’anomenat 1% cultural, la part proporcional de les obres públiques que per llei s’ha de destinar a projectes culturals. El resultat final és un espai d’exposició que mostra un total de 318 peces, des del període del bronze antic fins a l’edat mitjana, incloent els dos moments de més esplendor de l’Esquerda: l’ibèric i l’alt medieval. El primer, quan Roda era la capital dels ausetans i estructurava al territori de l’actual Osona i més enllà i el segon, quan visigots i després carolingis van fer-ne un lloc estratègic en el seu avenç cap al domini musulmà del sud. La Roda civitas dels documents era realitat. “És un museu de jaciment: neix d’ell, i amb ell ha d’anar creixent”, deia Imma Ollich en la inauguració. El museu és una fita en el camí, però no és el final. A l’Esquerda hi ha feina per anys, en unes excavacions que cada vegada posen més en evidència que la ciutat ibèrica i la medieval se superposen en capes. I sobretot, es continuarà fent recerca, que s’ha concretat en diverses tesis doctorals d’arqueòlegs que hi han treballat i en un projecte de quatre anys que posa en relació l’Esquerda amb petites fortificacions al seu entorn, com la que ja s’ha començat a excavar al castell de Cabrera. El nou museu serà l’eix sobre el qual pivotarà la divulgació de tot això.
De la recerca a la restauració
Al Camp de les Lloses de Tona, s’ampliarà el Centre d’Interpretació amb una inversió de 700.000 euros del Feder. A Puig Ciutat s’ampliarà l’espai excavat en nous espais on s’estan fent prospeccions amb georadar. Al castell de Besora, s’ha continuat excavant la necròpoli, on va aparèixer un calze gòtic, i s’ha continuat la rehabilitació, portant-hi material en helicòpter. A Ribes de Freser ha culminat la rehabilitació del castell de Sant Pere al cap de 15 anys d’obres.
{{ comment.text }}